Laura Quintana - Parla'ns dels teus inicis. Amb quina edat va néixer el teu interès pel món de l'invent?
Josep M. Caelles - El meu pare era carreter i, per tant, bon fuster, així que m'ensenyava a crear moltes coses. De fet, a l'escola quan presentava treballs manuals em qualificaven amb zeros perquè es pensaven que no els havia fet jo. Des de petit que tinc el cap ple d'idees per innovar i, a més, sóc molt inquiet. 

L.Q. - Parlant de les teues primeres invencions, quines són les més destacables?
J.M.C. - Un aparcabicicletes, que és el que es coneix actualment com el servei de bicicletes públiques -Bicing-, i el portabicicletes més petit del món, que el vaig presentar al programa d'Antena 3 El invento del siglo. Els companys del Club d'Inventors de Barcelona em van animar a presentar-los a la Fira Galàctica de Vilanova i la Geltrú, on em van premiar per innovació urbanística. 

L.Q. - Què t'inspira a l'hora de treballar amb un invent?
J.M.C. - Els problemes i anomalies amb les quals ens trobem dia a dia. Per exemple, a les perruqueries és molt molest l'esprai fixador que utilitzen les perruqueres o perruquers, per tant, amb un tècnic de plàstic vam dissenyar un pitet amb aspirador que ajuda a renovar l'aire del local i, fins i tot, a recollir els cabells que es tallen.

L.Q. - Els premis van ser una empenta per seguir endavant amb il·lusió i així arribar més lluny?
J.M.C. - Personalment sí que és satisfactori, però les meues idees no han pogut arribar més lluny perquè en el seu moment no vaig trobar un padrí que volgués invertir-hi una certa quantitat de diners. Tot i això, el prototip de l'aparcabicicletes, que va ser premiat per innovació urbanística a la Fira Galàctica, també el vaig presentar a l'Ajuntament de Barcelona i va tenir molt bona acollida. Però, gairebé un any després, em vaig assabentar que l'havien patentat a Noruega perquè jo no pogués presentar cap al·legació.  

L.Q. - Així doncs, molts dels teus projectes no han anat més enllà perquè no has aconseguit trobar padrí. Per què creus que passa això?
J.M.C. - És molt difícil canalitzar a la persona adequada que vulgui fer una gran inversió de diners.

L.Q. - Creus que en un país com els Estats Units d'Amèrica els teus invents possiblement trobarien un padrí?
J.M.C. - Jo crec que sí, al nostre país falta incentivar tot aquest món. 

L.Q. - Quan tens una idea, quin és el procés que segueixes per materialitzar-la? 
J.M.C. - Sovint vaig als mercats de segona mà o a les deixalleries a buscar el material necessari, però moltes idees no puc materialitzar-les perquè requereixen una gran inversió. 

L.Q. - Fa poc vas fabricar gairebé 22.000 xiulets d'acer inoxidable 304L. Com sorgeix la idea i amb quina intenció crees tants xiulets?
J.M.C. - La idea la vaig treure d'un llauner de Vic fa 30 anys en una fira medieval. I amb tot aquest enrenou en el qual ens trobem a Catalunya actualment, em va fer il·lusió organitzar una xiulada, així que la meua manera de participar en la República va ser crear milers de xiulets. 

L.Q. - A dia d'avui, estàs creant alguna cosa o tens algun projecte en ment?
J.M.C. - Bé, fa temps que tinc una cosa en ment, però no es pot qualificar com un invent. Així doncs, rehabilitant els pisos abandonats m'agradaria convertir Catalunya en una residència de tercera edat. Això podria funcionar molt bé, ja que la sanitat al nord d'Europa és molt cara i la gent gran vindria cap aquí, la qual cosa generaria llocs de treball i una gran inversió de diners per al nostre país. 

L.Q. - Tinc entès que no en treus benefici de les teues innovacions. Personalment, què et proporciona crear?
J.M.C. - No tinc la necessitat de vendre-les, estic prejubilat i ja en tinc prou amb el que cobro. Innovar és imprescindible en el meu dia a dia, així que prefereixo gastar-me els diners en material per crear alguna cosa que gastar-me'ls al bar. 

L.Q. - Reflexionem una mica. Si moltes de les teues idees haguessin trobat padrí, on series ara mateix?
J.M.C. - Al mateix lloc. La societat t'obliga a fer una patent, però jo sóc antipatent. Per mi, qualsevol innovació que és faci és un bé per a la societat, els diners no són la meua prioritat.