Oriol Xifré Dalmau Pilot

En aviació, la seguretat és la prioritat

Lleida, 1984. Fill de cal Joan de l'Hort, de les Borges, per via paterna i descendent de ca l'Agna del Soleràs per via materna, fa quatre anys i mig que és comandant de vol d'un Airbus-320 de la companyia Vueling. Acumula 9.200 hores de vol a l'esquena, algunes de les quals amb passatgers com Cristina de Borbó, Romano Prodi o Pedro Sánchez.

Miquel Andreu - Com s'estudia per ser pilot?
Oriol Xifré -
No sóc el típic que diu que de petit volia ser-ho, però vam anar amb el col·legi al Saló de l'Ensenyament i se'm va encendre el llumet. A l'acabar l'institut vaig estudiar quatre anys a Reus, al Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació. Obtens una llicència de pilot, però per portar avions grans has de fer cursos específics. Jo ara estic habilitat per portar l'Airbus-320 però no puc portar el Boeing-737, per exemple, perquè cada model té unes característiques pròpies. Quan vaig acabar els estudis vaig fer com a tot arreu, començar per baix, i vaig fer el curs d'un avionet de 33 places. Vaig trobar feina a Carpatair, a Romania, després vaig fer el curs per a una versió més gran del mateix avió i el 2009 vaig entrar a Wizzair, on portava l'avió que encara porto avui, l'Airbus-320. Després vaig estar dos anys a Easyjet i des d'en fa cinc i mig treballo a Vueling. El primer any vaig ser copilot i des d'en fa quatre i mig sóc comandant.

M.A. - Quin tipus de vols fas?
O.X. -
Qualsevol destinació de Vueling, excepte a dos o tres aeroports per als quals, per la seua complexitat, s'ha de fer un curs especial. Tinc la base a Barcelona, on quasi sempre acabo també la jornada. Fem una o dues destinacions en funció del temps. Pots tardar més anant i tornant d'Estocolm que fent dues menorques, per exemple. A vegades la gent ens acusa de forçar retards i no és veritat, no ens paguen més per arribar tard a casa, som els primers interessats a ser puntuals, però hi ha factors que no controlem, com la congestió del trànsit aeri; a diferència del peatge de Martorell, on quedes aturat amb el cotxe, si atures un avió cau, per tant, l'autoritat europea que regula el trànsit aeri et pot fer esperar, encara que tu ho tinguis tot a punt. T'atorga el que se'n diu un slot, una franja de temps en què et pots enlairar. Les condicions meteorològiques tampoc les pots controlar. Podem volar amb boira, però tenim uns mínims de visibilitat per sota dels quals no hi ha ningú que voli, de cap companyia.

M.A. - És el cas de l'aeroport d'Alguaire?
O.X. -
Per volar amb baixa visibilitat s'han de complir tres requisits: que la tripulació estigui entrenada per a la situació (amb les simulacions que fem cada sis mesos), que l'avió pugui operar en aquelles condicions, és a dir, que tingui uns determinats instruments a bord i, tres, que l'aeroport tingui uns determinats instruments. A Alguaire falla aquest tercer punt. Els instruments de precisió són molt cars i normalment els tenen aeroports amb molt trànsit aeri, que no és el cas d'Alguaire.

M.A. - Per simulacions que es facin, el primer vol amb passatgers deu ser especial.
O.X. -
Va ser amb l'avió de 33 places fa 13 anys. Quan comences ets incapaç de digerir tot el que va passant. És com quan aprens a conduir i et diuen que giris i canviïs de marxa alhora, et sobrepassa. Després ja ho fas tot de forma automàtica. 

M.A. - La responsabilitat del passatge pesa?
O.X. -
A l'Airbus pots arribar a portar 235 persones, a més de nadons que no ocupen seient. Quan mires endavant no hi penses, però si has de creuar el passadís, amb la gent asseguda, fa més impressió, veus famílies senceres, nens, gent gran... És el que fa més respecte, quan veus la cara als passatgers. De fet, quan prenem decisions que el passatge rep com a negatives, en realitat estem vetllant per la seguretat. En aviació, la seguretat és la prioritat. No tenim cap necessitat d'assumir riscos, podem assumir un cert marge de moviment però quan es tracta de seguretat, tot està molt marcat, legislat. A diferència del que la gent pensa, per exemple, no per ser una companyia de baix cost portem menys combustible. El combustible està més que normativitzat. A tots els vols de totes les companyies del món es compleix el següent: un avió porta combustible equivalent per anar d'A a B, per anar a C en cas de no poder aterrar a B i per estar donant tombs durant mitja hora al voltant de C. A més, si preveus que hi haurà algun condicionant extra, com a comandant tens l'autoritat de posar-ne més.

M.A. - Quan vas de vacances, estàs cansat d'avió i optes per altres vies de transport?
O.X. -
Sóc dels que quan surten de la feina aviat es treuen la corbata i els galons, no m'agrada tota la parafernàlia que s'associa a l'aviació. I les vacances, com que normalment les faig fora de temporada i m'agrada la calor, vaig a llocs llunyans i, òbviament, agafo l'avió. Quan estic tres setmanes fora de casa, més que l'aviació el que trobo a faltar són els nostres estàndards de vida. Ser pilot té un component passional, està clar, i també el tinc, però hi ha gent que viu per l'aviació i jo m'ho prenc més aviat com una feina.