A finals de març del 2017, el Parlament va aprovar la llei d'acompanyament del pressupost que, entre les mesures que incorporava, incloïa una modificació de la Llei 18/2007 relativa a l'habitatge, que establia com a infracció "no retirar les plaques col·locades en edificis que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges amb protecció oficial". Dit en altres paraules: les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista s'havien de treure, ja que en tots els casos es tracta d'immobles construïts durant el règim i als quals, per tant, els ha caducat la condició de protecció de 30 anys. La llei del Parlament fixava un termini d'un any des de la publicació de la modificació al DOGC i el 30 de març de 2018 s'ha complert aquest temps sense que les plaques que hi ha en alguns pobles de les Garrigues s'hagin tret; concretament, dues en dues cases de les Borges Blanques i dues en dos blocs de pisos de Juneda. En un bloc de pisos de les Borges també n'hi havia hagut tres un temps enrere, però van ser retirades per particulars, així com una d'un altre immoble.

Propietaris
La normativa obliga els propietaris d'edificis o les comunitats de propietaris a retirar les plaques i, en cas de no fer-ho, és una infracció que pot ser penada, segons l'article 118, amb multes de fins a 9.000 euros. Per garantir el compliment de la norma, tal com explicita la mateixa llei, correspon a la Generalitat, per mitjà dels departaments d'Habitatge i Consum, i als ajuntaments iniciar els procediments, tramitar-los i imposar les sancions administratives que pertoqui.

Llei de memòria
L'obligació de retirar les plaques ja la recull la Llei de memòria històrica aprovada l'any 2007 al Congrés espanyol, que especifica en l'article 15 que són les administracions públiques, en l'exercici de les seues competències, les que han de prendre les "mesures oportunes" per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes commemoratius d'exaltació de l'aixecament militar o de la repressió de la dictadura. La possible ambigüitat d'aquest apartat és el que va fer que els legisladors catalans ho concretessin de manera més tècnica i objectivable, fent èmfasi al caràcter caducat de protecció oficial de l'habitatge.