Dels 146 cossos que es van exhumar amb la intervenció arqueològica que es va fer al Soleràs entre l’octubre del 2017 i el maig del 2018, 137 no han pogut ser identificats, de moment, i, per tant, un cop extrets els perfils genètics, han tornat al municipi d’on van sortir, tal com marca la Llei de Fosses, concretament al cementiri actual del Soleràs. El lliurament de totes les caixes amb les despulles l’ha presidit aquest divendres la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, que prèviament ha tornat a visitar el cementiri vell, on hi havia la fossa, així com els dibuixos que es conserven a la casa particular que va fer d’hospital durant el conflicte bèl·lic.
Les caixes s’han dipositat dins d’uns nínxols nous, a l’espera que en un futur es puguin identificar les restes a partir de noves dades genètiques. Fins ara s’ha pogut posar noms i cognoms a nou de les persones que van ser enterrades a la fossa. La primera va ser l’estiu del mateix 2018 i era un civil, Leandro Preixens, veí del Soleràs, que havia mort per les ferides del bombardeig del 25 de desembre del 1938. Després també serien identificades les restes de dos veïns més del poble, Ramon Jové i Maria Teresa Mir, i de Josep Moles, natural de Vimbodí i Poblet. A diferència dels anteriors, Moles era un soldat, republicà, la família del qual no n’havia sabut res fins llavors. Amb les restes recuperades, se’ls va poder donar una sepultura digna.
L’estiu passat es van conèixer la identitat de dos cossos més, el d'un soldat republicà nascut a Ripoll i resident a Torelló, que ha de ser un dels germans Joan i Josep Maria Sabatés Homs, i el d'un soldat franquista, Modesto Sualdea García, natural d'un poble de Burgos. El mateix any es va identificar Tomàs Verdaguer, soldat republicà de Sant Joan de les Abadesses i, finalment, el mes passat es van identificar dos soldats més, el republicà Josep Pérez Fajardo, de Barcelona, i el franquista Herminio Bonilla Javato, de Cáceres. A l’acte d’avui hi ha assistit la neboda de Pérez Fajardo, a qui la consellera Capella ha entregat les restes del seu oncle. “És un dia molt important, per fi podré portar l’oncle amb els avis, ells van morir fa 57 i 40 anys, però els torno el seu fill, a qui tindrem un lloc on portar flors”, ha explicat Maria Rey Pérez. El soldat era un jove de 21 anys, nascut a Barcelona, afiliat a la CNT, que va morir el maig de 1938 al Soleràs.
A més de la consellera i l’alcalde del Soleràs, Jordi Sarlé, a l’acte també hi han assistit la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, l’historiador de la direcció general Jordi Martí, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, el delegat de Justícia a Lleida, Jaume Montfort, l’alcalde de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), on resideixen les descendents de Pérez Fajardo, i l’ara diputada al Parlament Meritxell Serret, així com el personal de l’empresa Iltirta, encarregada de les intervencions arqueològiques. Abans de l’entrega de les restes, s’ha descobert una placa a la paret del cementiri que explica el context històric i la intervenció arqueològica de la fossa comuna i identifica l’espai dins de la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, com a cementiri on hi ha enterrades persones recuperades en fosses de la Guerra Civil.
9 dels 12 identificats a Catalunya, al Soleràs
El Programa d'identificació genètica vinculat al Pla de Fosses de la Generalitat, iniciat el 2017 per l’aleshores conseller Raül Romeva, ha permès identificar fins ara un total de 12 persones, 9 de les quals procedeixen de la fossa del Soleràs. El Pla ha facilitat l'obertura de 35 fosses i la recuperació de les restes mortals de 393 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
