Opinió
Òscar Bernaus

Òscar Bernaus

Memòria i camí

Saber d’on es ve per saber on es va. El més important, però, és saber on es vol anar i anar-hi. La memòria ha de servir per fer més viu el present i encarar-ne els passos, afermar-los, cap al futur. El present s’interpreta en funció de la memòria i de les expectatives. Si la memòria és un fonament de la identitat, la imaginació és allò que l’afaiçona i la distingeix.

Fa uns dies, al poble, vaig tenir ocasió de poder viatjar breument al passat, als temps de la infància, gràcies al pregó d’inici de Festa Major que va pronunciar en Jordi Curcó, en què va fer un retrat admirable d’allò que va ser i que no tornarà. Les seves paraules emocionades descrivint, fins al detall, allò que suposaven aquells cinc dies de festa, aquells programes apretats d’activitats de tota mena, em van retornar al paradís perdut dels dies joves. Saber d’on es ve per saber on es va.

Les retallades, la lletania constant dels nostres dies, han fet que enguany la Festa Major, per contrast amb allò que va ser, pogués semblar més deslluïda. I no ho hauria de ser. He sentit molts convilatans lamentar-se’n resignadament. Aquella il·lusió del passat on ha quedat? Aquella il·lusió depèn de tenir un programa atapeït d’activitats amb les millors orquestres del país? El record de la llum d’aquells dies en què tot quedava aturat durant una setmana sencera, en què tot el poble feia olor d’orelletes, en què al ball no s’hi cabia, en què la gent matinava per anar als esmorzars populars, al tir al plat, les xocolatades, la festa de l’aigua, no ha de ser un llast.

Que el record serveixi per esperonar, espavilar, imaginar i refermar nous camins, noves experiències i, sobretot, unir-nos més com a comunitat de persones. Felicitats als organitzadors per resistir l’adversitat i ànims per no defallir en el camí.