Dilluns passat vaig pujar al tren per anar cap a Barcelona, un Regional Exprés, com cada setmana. Aquesta vegada però, hi havia quelcom diferent.

Normalment els seients són tous i prou còmodes, però en lloc d’haver-hi els de sempre, n’hi havia uns de plàstic dur. A més de la baixa qualitat de les cadires, algunes estaven tan a prop de les altres que els genolls dels passatgers es tocaven entre els d’uns i altres. També cal dir que els lavabos no tenien una qualitat ni una higiene mínima.

Per acabar-ho de rematar, a mig camí de la destinació, tots els passatgers del primer vagó ens vam haver de repartir per la resta del tren per problemes tècnics.

Tot plegat retrata una societat amb governants hipòcrites, molts dels quals prefereixen omplir-se les butxaques il·legalment que destinar els diners usurpats a una de les xarxes de tren més pèssimes del continent, que per les seves mancances provoca accidents mortals, descontentament popular i mala imatge internacional.