L'estiu sempre està farcit de mil plans que ens venen de gust i ens falten dies per poder fer-los tots. A la tardor (o primavera d'hivern, com diu el pare), la tornada a la rutina passa de càstig a plaer si es combina amb oci i lleure, i si són activitats amb rerefons per cultivar-se culturalment, encara millor.

La setmana passada vaig veure La bola negra al cine i, malgrat desconnectar una bona estona i passar una bona estona, em vaig endur una reflexió: quant mal fa el feixisme!
A la gent de la ceba, ens convé anar armats a veure pel·lis amb tant contingut de nacionalisme patriòtic espanyol. La primera hora remou l'estómac de qualsevol que porti els Segadors com a politò del mòbil, tot i que l'aparició estel·lar d'un feixista interpretat per l'Albert Pla ajuda a baixar el cortisol. La pel·lícula il·lustra una societat polaritzada en temps de la guerra civil i que avui encara veiem reflectida als nostres carrers. Millor no en parlo més que ja he fet massa espòilers. 

Racisme, homofòbia, masclisme... tot un seguit de conceptes associats a un pensament que fins fa poc era ultra ara ja no té ni cordó sanitari ni línies vermelles, ans al contrari, els límits són més difusos que mai. Estem deixant que el feixisme guanyi terreny a passes agegantades amb el pretext de la seguretat, de preservar l'economia, els llocs de treball, la cultura, la identitat, etc. 

Certament estem en un moment difícil tant per als que estan arribant, per als que som d'aquí i per als de tantes condicions diferents, però cal respectar les conviccions dels altres sense deixar de ser fidels al nostre país, identitat i espiritualitat. I amb la mateixa vehemència que ens ho imposem, exigir el mateix als que volen formar part de la nostra vila, comarca o nació. Aquestes boles negres que arrossega una societat mal curada d'una dictadura, espero que passin a ser blanques tant per negres com blancs, dones, homes, gais, lesbianes, llogaters i petits propietaris (als grans tenidors ni aigua). 
Us animo a allargar l'estiu durant tot l'any i a fer-ho cultivant l'esperit, sent conscients i no convertint-nos en mers espectadors d'una societat cada cop menys humana.