Aquest no és un espai per explicar batalletes, però em ve de gust compartir algunes vivències amb una figura molt vinculada a la nostra comarca i al jovent, així que suposo que és adequat per a la tribuna jove del Som. 

Vaig conèixer el Josep Vallverdú quan encara no tenia ús de raó. Tenia amistat amb els meus pares i cada any ens vèiem una o dues vegades, normalment a Vallclara, però també a l'Espluga de Francolí, on vivia amb l'Isabel i l'Eloi, o a casa nostra, a Arbeca.

Era canaller, sempre ens feia cas als nens. No vaig relacionar aquesta faceta amb la seva literatura fins que jo ja havia passat l'edat infantil i juvenil. Sempre explicava anècdotes, efemèrides i històries curioses mentre dibuixava la seva versió del Rovelló (l'original, de fet) a les pàgines del darrere de calendaris vells que voltaven pel mas.

L'últim cop que el vaig veure encara no havia arribat als cent anys, però ja em fascinava la seva claredat mental. Qualsevol signaria arribar a la tercera edat amb aquella creativitat, capacitat de conversar, recordar, reflexionar... Sempre he pensat que el seu secret era que mai no havia deixat de treballar el cervell. La literatura no només era la seva professió; també era el seu entrenament cognitiu.

Sento que ha estat una figura icònica del nostre país que fugia d'un dels defectes típics dels catalans: la tendència a menystenir-nos. El Vallverdú era conscient del valor de la seva obra i de la seva trajectòria, i ho reivindicava amb naturalitat. No des de la supèrbia, sinó des de la convicció de qui ha treballat tota una vida, inclús quan el català era perseguit, per la llengua i la cultura. No és casualitat que l'institut de referència de la nostra comarca porti el seu nom. 

Com diria mon pare, em sento honorat d'haver compartit petites càpsules de vida amb el Josep i que, gràcies a ell, estigui un xic més a prop de la literatura i una mica més cultivat culturalment. 

Aquest és el meu cas, però, ja sigui a nivell personal o a través de la seva literatura, quants milers de persones han estat (ben) influenciades per ell? Això sí que és un influencer! 

Gràcies, Josep, per tot el que has fet per Catalunya, pels catalans i per la nostra cultura.