És conegut, i es pot seguir a través d'aquestes pàgines al llarg dels anys, que des del Centre d'Estudis hem reivindicat sempre, des de fa molt temps, la necessitat que la comarca disposi d'un Arxiu Comarcal com tenen totes les de Catalunya. Només compartim el trist honor de no tenir-ne amb l'Alta Ribagorça. Per això, celebrem l'anunci recent de la directora general de Patrimoni de licitar les obres durant el primer trimestre de l'any que ve. Ho celebrem sense eufòria, perquè d'anuncis com aquests n'hem vist altres i, de moment, estem com estem. I ho celebrem sense eufòria, també, perquè ens ve al cap tot allò que ja s'ha perdut en tots aquests anys, tot allò que serà irrecuperable. Cada vegada que s'ha ajornat el projecte ha sigut una estocada per a la conservació de la memòria i el patrimoni documental de les Garrigues, un patrimoni que s'ha acostumat a viure dispers, per cases particulars o per sales d'ajuntaments mal condicionades, sense un tractament professional d'arxivística.

Són tants anys sense Arxiu que serà molt difícil, també, revertir la inèrcia ciutadana de guardar les coses a casa, amb el risc que, un cop l'edifici sigui una realitat, costi molt convèncer els qui tenen documentació rellevant que el millor lloc on pot estar és allà. Caldrà fer molta pedagogia per fer entendre la funció de l'Arxiu per al conjunt de la comarca, un lloc que haurà de ser de referència per a qualsevol estudiós, d'aquí o d'on sigui, per a la investigació, també dels joves. Ens ve al cap, per exemple, el Premi Joves Investigadors que impulsem des del Centre i el paper que hi podrà tenir un equipament així. O el motor cultural que pot suposar, perquè no ha de ser només de recipient de paperassa.

Posats a pensar-ne les futures possibilitats, no se'ns oblida el compromís adquirit pels responsables polítics de destinar una sala com a seu del Centre d'Estudis de les Garrigues, amb l'equipació adequada. Sense anar més lluny, l'entitat disposa d'un important fons bibliogràfic que mereix, també, un lloc adequat on ser dipositat i, sobretot, perquè d'això es tracta, obert i consultable per a tot aquell que ho desitgi.

En definitiva, no més endarreriments, sisplau. La memòria de les Garrigues ho mereix.