Aquests dies estem preparant el canvi de junta del Centre d'Estudis de les Garrigues. Finalment, he decidit deixar la junta, tot i que quan es va celebrar l'última assemblea, el 2 de març d'aquest any, els vaig dir que continuaria. La veritat és que ja feia temps que buscàvem relleu i a l'ordre del dia de les últimes assemblees sempre hi constava el punt "canvi de junta" i la veritat és que no sortia ningú, amb la qual cosa no es podia tirar endavant el canvi. Finalment, el president va anar a cercar directament la gent que podia fer el relleu de l'entitat. I, tot i que ha costat un cert temps, ara ja podem dir que el canvi ja és efectiu i es va consolidant.

Ara, quan escric aquestes paraules, tinc una sensació una mica estranya. Aquella sensació de sentiments creuats. Em venen al cap un seguit de vivències i també d'experiències compartides amb diversa gent de la comarca, sentiments de lluita, de tirar endavant un projecte cultural que ha donat molts fruits i molt bons resultats per a la nostra comarca, i gairebé sempre sense fer massa soroll, amb tota la discreció de món, que per mi és un valor important a tenir en compte, però amb tota la contundència i rigor acadèmic i científic que li hem sabut donar sense que ningú es quedi fora o al marge. Podria dir un seguit de noms i de treballs als quals he ajudat a millorar, a corregir, a animar a fer-ho perquè expliquin aquell fet, aquella història, a recollir aquella imatge, aquells documents que han trobat a la brossa o a l'abocador. Però de la mateixa manera que jo ho he fet amb molta gent de la comarca, altres ho han fet amb mi. Per això em sento membre d'una cadena que no pot fer altra cosa que mirar endavant i seguir aportant coneixement dels nostres pobles i de la comarca en diversos àmbits de la cultura.

En fi, podria fer una relació de projectes, articles, jornades, trobades, iniciatives, manifestos, publicacions, infinitat de reunions que he compartit amb gent que m'aprecio i estimo molt i amb alguns que fins i tot ja no es troben entre nosaltres. Sense aquest grup de gent que hem constituït les diverses juntes del CEG al llarg de divuit anys no hagués estat possible res del que explico. Ara, doncs, a poc a poc aniré guardant en la memòria aquestes experiències perquè altres emprenguin el relleu amb tanta o més força en bé del CEG i de la comarca. Malgrat aquest acomiadament, saben tots i totes on trobar-me. Salut i llarga vida al Centre d'Estudis de les Garrigues.

Isidre Pinyol