Tot i que encara és aviat per parlar-ne, temps en tindrem, de les properes eleccions municipals, dels seus candidats o del seu programa, aquest 2019 és un any assenyalat per al municipalisme i per a les seves polítiques de desenvolupament.

El 3 d'abril de 1979, sota una aprovada Constitució de feia poc i amb una mentalitat pseudofranquista, se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques per sufragi universal des del gener de 1934, després d'una dictadura feixista, quan els ciutadans triarien els seus propis representants a l'Ajuntament posant fi a les alcaldies escollides pels governadors civils de torn. No eren unes eleccions menors i per explicar-ho a la població, el mateix diari La Mañana, per exemple, publicà una sèrie d'articles en què incentivava la població a anar a les urnes i a no considerar les eleccions municipals unes eleccions de segona, ja que la seva decisió tindria una repercussió directa en la millora de la vida quotidiana des de tots els punts de vista.

Aquest proper 26 de maig de 2019 se celebra el 40è aniversari d'aquestes primeres eleccions municipals democràtiques i crec que estaria molt bé fer-ne una anàlisi acurada. Realitzar una valoració des de tots els punts de vista sobre què ha comportat la política municipal al llarg de tots aquests anys a la comarca. Directament, el que proposo, pel qui vulgui assumir-ho, i crec que el Centre d'Estudis de les Garrigues en pot ser un excel·lent amfitrió, és fer unes segones jornades en les quals es pugui reflexionar sobre el present i el futur de la comarca.

L'any 2004, amb motiu del 25è aniversari d'aquestes municipals, el CEG ja va organitzar quatre jornades per analitzar la situació de la comarca i la seva evolució, sota el títol Les Garrigues: Radiografia d'una comarca per transformar. D'aquesta manera, les Borges Blanques, Arbeca, Juneda i Cervià foren les seus d'aquests actes entre els mesos d'abril i maig. El format era igual per a totes: una ponència marc inicial, sobre el tema per tractar, seguida d'un debat-col·loqui posterior. Així es varen fer taules rodones sobre aspectes tan claus com l'organització dels partits polítics existents a la comarca i la seva evolució; el desenvolupament del món cultural des de diferents aspectes (associacions, biblioteques, premsa, ràdio, ensenyament, censura o reivindicació); la situació econòmica i els dèficits territorials (fons econòmics, aigua, sanitat, transport, camins, carreteres...) i finalment, el món de la pagesia, centrat en el cooperativisme i la reivindicació dels pagesos davant les mancances laborals, els preus dels productes o el futur de les cambres agràries.

Ponents tan representatius com Juan Cal, Josep Vallverdú, Ramon Morell i Ignasi Aldomà introduïren cadascun dels temes i el posterior debat amb tertulians com Josep Pau, Miquel Àngel Estradé, Francesc Piñol, Francesc Pané, Joan Bellmunt, Fèlix Martín, Antònia Bernat, Josep Maria Tost, Andreu Salvadó, Joan Palau, Josep Maria Pardell, Enric Dalmau o Josep Maria Besora.

Oleoturisme, PAC, Fons Europeus de Desenvolupament Rural, Segarra-Garrigues, noves tecnologies de la informació i comunicació, energies alternatives, recursos econòmics, transports públics, carreteres, reconstrucció i defensa del patrimoni, inversió de l'1% cultural, nous reptes esportius, model educatiu, cooperatives i pagesia, equipaments i infraestructures, serveis d'atenció mèdica...

40 anys després hi ha temes que es repeteixen, però d'altres que són nous i en cal fer una reflexió, una bona reflexió entre tots plegats. Serveixi aquesta tribuna per exposar-ne la proposta.

Josep Rubió Sobrepere