Les llindes o llindars, com es diu també en alguns llocs, o alguna dovella de les portes i d'algunes finestres poden portar inscrita o esculpida informació variada sobre la casa o els seus constructors o reformadors. Aquests elements quan tenen més de cent anys estan protegits per la legislació, constantment ignorada a la majoria dels pobles garriguencs, inclosa la capital que va veure fa poc com en desapareixia la més antiga (1558).

La informació més repetida és la de l'any de construcció de l'edifici o d'alguna obra posterior que pot ser simplement amb la xifra en números aràbics (a partir del s. XVI) o acompanyat del mot ANY (o ANI) o AÑO, principalment a partir de mitjans del XIX, cosa que ens pot donar indicis d'un procés de substitució lingüística a nivell escrit. A vegades, també trobem el nom i cognom del propietari original, normalment abreujat amb les inicials o, fins i tot, mitjançant una figura per al cognom. No és gaire freqüent trobar autèntics escuts heràldics a la nostra zona. És habitual l'aparició de referències religioses amb els monogrames de Crist (JHS) o de Maria (MA), en combinacions més o menys artístiques d'aquestes lletres, o algun altre element com creus de diferents tipus. En molts menys casos també trobem informació sobre l'ofici que desenvolupava el propietari de la casa ja sigui mitjançant l'escriptura o, gairebé sempre, amb algun estri característic (ferradures per als ferrers, relles per als pagesos, estisores per als sastres...). Altres símbols com lauburus (Fulleda, Granyena, Vilosell, la Granadella) del XVIII o XIX, potser per influència de picapedrers bascos, o altres elements són més aviat escassos. També són interessants els elements delimitadors o cartutxos, alguns d'un elevat nivell artístic, amb què s'envolten les dates, noms, figures...

És, en resum, un patrimoni que ens revela aspectes interessants del nostre passat que cal inventariar, estudiar i protegir en el present per al gaudi de les generacions futures.

Santi Arbós