Opinió
Centre d'Estudis de les Garrigues

Centre d'Estudis de les Garrigues

Barbaritats

Passejo per un camí fondal a l'entorn de la serreta del Timorell. En un revolt sempre m'esperava un ametller ufanós, un supervivent dels temps en què no quedava bancal sense conrear per estret o escarpat que fos el terreny. A la tardor hi anava amb les filles per arreplegar el grapat d'ametlles que ens oferia. En els darrers dies lluïa carregat de flors blanques. Tot això és passat. Ara jeu a terra esbotzat, probablement per la mateixa màquina que camí avall remou terres i ha enderrocat marges de pedra que ja ningú no recorda quan van ser alçats a força de braços, dies i perícia. La mateixa màquina pesant que rebenta les voreres del poble i en deforma el paviment que paguem religiosament a base de tributs.

El cop a l'ametller solitari ha estat gratuït. No feia cap nosa. Ha estat destrucció perquè sí. Sempre intento posar-me a la pell de qui comet aquests actes. Quina rauxa l'ha impel·lit a passar per allà a la vora i fer-lo caure? Quina mancança arrossega qui gosa talar un ametller florit?

I plou sobre mullat. M'assabento que han fet caure l'arc d'Adà, a Llardecans. Encara és d'hora per saber res del cert, però tot sembla indicar que ha estat provocat. Altre cop els mateixos interrogants se m'amunteguen i m'envaeix una barreja incerta d'impotència i indignació.

No és aquesta una comarca de grandiositats monumentals, sinó de belleses petites. Aquí no hi ha catedrals gòtiques, ni pintures romàniques. Aquí no hi ha cims gegantins ni estanys d'aigües cristal·lines. El que hi ha, de bell, respon a la mesura humana, al treball lligat a la terra, i a la constància i l'harmonia amb què s'ha tingut cura de l'entorn. És una bellesa fràgil, isolada i desprotegida.

Però màquines pesants, motocicletes de trial, totterrenys són a les mans de gent de tota mena i condició. En alguns casos, gent assenyada que actua responsablement. En altres casos, veritables indocumentats, analfabets del nou segle, bàrbars mecanitzats incapaços d'entendre que per cada marge, cabana, o element singular que es perd, perdem una part de la nostra identitat.

Eduard Batlle