El cinema és un entreteniment idoni per passar moltes estones, ja sigui amb família, amb els col·legues o amb la teva parella, un art que ha anat evolucionant al llarg dels anys i que va experimentar la seva gran revolució quan va convertir-se en sonor l'any 1927 i des de llavors es va convertir en un fenomen de masses.

Aquesta setmana, coincidint amb la festa del cinema, una celebració que s'ha fet popular els últims anys per oferir tres dies consecutius entre setmana les pel·lícules a un preu de 2,90 €, gairebé la tercera part del que et costa una entrada en un dia corrent, he volgut fer una reflexió sobre la seva situació actual.

Lleida és una de les províncies on anar a veure una pel·lícula resulta més car i aquest fet no és una bona notícia per els amants de la gran pantalla. Sols cal sortir uns quilòmetres més enllà i arribar fins a Tarragona per veure com els preus ja baixen considerablement. No només és l'entrada, sinó també el menjar i el beure, que està a uns preus desorbitats i poc ajustats al nivell de vida actual.

És alarmant el fet que molta gent prefereixi esperar a poder-se descarregar una pel·lícula per internet que anar al cinema a veure'n l'estrena, i això només és degut als elevats preus, ja que si no es fiquen uns preus assequibles i atractius que invitin la gent a anar sovint al cinema, moltes persones opten per la comoditat de quedar-se a casa i veure la pel·lícula un temps més tard. Estrany és que una capital com Lleida no tingui un gran cinema en condicions i la gent s'hagi de desplaçar fins a Alpicat. No ho sé, però alguna cosa es deu estar fent malament, cal atreure públic, no espantar-lo.