Opinió
Jordi Capdevila

Jordi Capdevila

Síndrome per la vaga

Últimament sembla que qualsevol excusa és bona per cridar els centres educatius a fer vaga. S'està fent un ús desmesurat d'aquest dret en les entitats educatives en els darrers anys i les vagues no paren de créixer a un ritme frenètic, aquest darrer curs escolar està sent el més alarmant. Política, feminisme, medi ambient o retallades són algunes de les temàtiques que han donat vida a les reivindicacions de les darreres dates. És bo que la gent surti a reivindicar drets, llibertats i justícia, però no s'hauria de caure en el parany de fer vaga per fer-la.

Molts joves només esperen aquests dies de vaga per quedar-se a casa sense fer res, per tant, la vaga és converteix en un dia festiu, com si fos un diumenge disfressat entre setmana i per la seva essència primordial. Les vagues moltes vegades no fan més que afectar la planificació educativa i repercuteixen en la formació dels joves ja que es perden molts dies que després no es poden recuperar i, en aquest sentit, són els mateixos estudiants els que ho acaben pagant.

Penso que des de l'àmbit educatiu s'hauria de dedicar més temps a educar en aquests valors que es volen reivindicar a nivell social i dedicar més esforços a aprofitar més les hores a l'aula i no caure tant en el vici d'abandonar els centres.

Són moltes les famílies que en nombroses ocasions no entenen per quins motius els seus fills no han d'anar a classe, es queixen de la reiteració de vagues convocades des dels diferents sindicats i consells educatius i es molesten per la poca informació que reben des de direcció.

En definitiva, s'està acostumant massa els estudiants a les vagues i aquest és un fet perjudicial per al jovent, ja que la majoria fan vaga per quedar-se a casa sense fer res, i aquest, sense dubte, no és el camí que cal seguir.