Opinió
Salvador Giné

Salvador Giné

La frenètica sexualitat dins l’Església

Històricament, l'homosexualitat dels clergues és una més entre les apetències sexuals, incloses les heterosexuals i bisexuals. N'indicarem unes quantes, limitades als papes, la seva màxima figura, que no diferia de la luxúria a convents i sagristies. Entre els papes heterosexuals destaca Alexandre VI, oriünd dels Països Catalans. Quan era cardenal, Roderic de Borja va tenir quatre fills amb una dona, entre els quals el cardenal Cèsar i Lucrècia (que alhora van tenir un fill incestuós), i tres més amb una altra, germana del papa Pau III.

L'època daurada de la sexualitat pontifícia s'anomena Saeculum obscurum, cap al s. X. El papa Joan XII se les feia amb dues vídues, amb la seva neboda i amb la concubina del seu pare. El pontifici palau del Laterà era com un prostíbul i, com correspon a un home tan actiu, Joan XII va morir pels cops d'un marit gelós. El papa Joan X, fill del papa Lando, tenia relacions amb una mare i la filla, Marozia, qui després tindria relacions amb el papa Sergi III (que havia matat els dos papes predecessors, Lleó V i Cristòfol, per ser-ho ell). La filla fa matar el papa Joan X per col·locar-hi al seu fill i de Sergi III, que serà el papa Joan XI. Marozia també tindria descendents legals que serien papes, com Benedicte IX, que serà papa tres vegades. Durant el seu papat es donen casos "de violacions, assassinats i altres actes inexplicables de violència i sodomia". Benedicte IX, però, no era homosexual, sinó bisexual. D'altra banda, l'homosexualitat desbordada dins l'Església catòlica es recull el 1051 a Liber Gomorrhianus. S'hi exposen els vicis dels clergues: masturbació en solitari i mútua, còpula entre cuixes, coit anal i relacions sexuals amb nois joves. La fornicació homosexual, amb o sense consentiment, no és res de nou a l'Església. El que ha desaparegut, potser, són els assassinats.