Aprofito aquesta frase entre cometes, que és el crit de lluita dels nostres veïns i veïnes de les Terres de l'Ebre en la defensa del que significa evitar alterar i modificar cabals i altres martingales que varen posar en una situació de pervivència les nostres terres ebrenques. Canviant de tema i entrant en el motiu de l'article, volia donar una pinzellada al que anomenem el canal d'Urgell i els seus ramals, així com el canal Segarra-Garrigues, des d'una perspectiva que sols els nostres amics de la Banqueta varen posar i mantenen la flama encesa a protegir i promoure aquest corredor biològic artificial de gran naturalitat i vida en tot el seu esplendor.

Els dos canals tenen dos reptes per conquerir i, segons sembla, la nova presidència d'un d'ells vol donar un gir copernicà en el sentit de donar-li la raó a la lluita i perseverança que han fet els de la Banqueta.

Estem davant de dues infraestructures que tenen un greu repte per resoldre: la fauna autòctona, tant cinegètica com protegida que s'hi ofega. Els Agents Rurals inventarien els animals detectats que moren, any rere any, al canal i ara cal dir canals, ja que el Segarra-Garrigues s'ha incorporat a aquesta desgràcia silenciosa i quotidiana. Majoritàriament s'hi localitzen desenes de cabirols, senglars, així com teixons, conills, algun gat i gos i altra fauna que ens hi puguem imaginar. Per sort, el tema de porcs llençats intencionadament ja ha passat a la història. Aquest decés faunístic és un repte que, si el nou president vol donar-hi resposta en convertir el canal d'Urgell en un canal de vida i esplendor, és el primer pas per resoldre, aquest pas en fals que ha fet aquesta fauna i ha estat l'últim, malauradament per a ells.