Avui escric en memòria de Josep de Mancebo, que ens ha deixat recentment. Un home bo i pacient amb qui la majoria de gent de la meva generació havia passat hores i hores jugant a cartes al seu petit taller de reparació de tota mena de calçat, cinturons, bolsos, etc. Ens va ensenyar a jugar al set i mig, als muntets... tot un referent de la meva infància.

Josep es va dedicar tota la vida a la pagesia, però per culpa d'un accident laboral es va haver de reinventar, es va convertir en el sabater del poble, feina que per la seva tenacitat va seguir compaginant amb ser pagès i fer hort. Cada dia rebia visitants i amics que li duien objectes per reparar. Josep era un artesà, que en un metre quadrat, amb un pot de cola i fil i agulla, allargava la vida de qualsevol sabata fins a tornar-la indestructible.

Josep era el representant d'una economia oblidada, l'economia de la reparació, l'economia de no donar cap bé per perdut, l'economia de la segona vida. Les últimes dècades de capitalisme embogit ens han portat cap a la cultura d'un sol ús, on reparar és més car que comprar de nou. Una lògica econòmica sense cap ni peus a llarg termini, que cal redreçar potenciant les figures dels reparadors de sabates, rentadores, bicicletes...

Serveixi aquest escrit per recordar Josep de Mancebo i tot el que ell representava. Descansa en pau.