La bona gent és com un equip constituït per vilatans altruistes i generosos... si bé massa vegades aquest benefici comunitari que ens ofereixen és menyspreat per intèrprets irreflexius que encenen una foguera en la qual molts cops es cremen ells mateixos, hi surten perdent. 

A les Garrigues hi tenim una respectable quantitat d'entitats registrades, a les quals podríem afegir el comerç local. Sense aquests comerços tan familiars i quotidians, els nostres pobles quedarien a les fosques. 

El filòsof Ortega i Gasset -"jo sóc jo i la meva circumstància"- afirmava que "tot és el resultat de l'esforç: una civilització persisteix si tothom aporta la seva col·laboració a aquest esforç." Us proposo un entreteniment que us sorprendrà. Compteu els habitants del vostre municipi que participen en una associació, en una entitat d'assistència social, col·laboradors de les publicacions locals i comarcals, etcètera, i que perceben una mínima paga o cap. Us ben asseguro que són nombrosos i que es mereixen la nostra gratitud.

Penso que a les Garrigues hem apartat els models individualistes de comparació i rivalitats. Viatgem ara cap a qualsevol poble: Juneda, l'Albi, el Cogul, Arbeca, la Granadella... en tots hi viu bona gent amb una empenta comunitària que manté la cultura, el govern i l'economia local. El premi pels sacrificis i la voluntat de les seves accions simplement es troba en el fet íntim de dur-les a terme. No cal esperar cap reconeixença o enaltiment. L'Eduard Punset ho puntualitzava d'una forma culta i simpàtica: "Fins i tot cap de les teves neurones sap qui ets... ni els importa." Dit això, aprofitarem per enviar una salutació als "eminents savis" que sempre tenim a prop, individus que consideren que en cada criteri existeixen dos únics punts de vista: el seu i l'equivocat. La seva demagògia argumental és més forta que qualsevol raciocini.

Tot parlant d'això, em ve a la memòria el vell concepte de lleialtat a un projecte comú, ben diferent a l'obediència per temor. Hi ha una frase del cap mafiós Vito Corleone que encaixa al cas: "Algunes persones són lleials amb tu pels interessos... un cop canviïn aquets interessos també canviarà la seva lleialtat." Malauradament, en tota organització pot succeir que algú que consideràvem bon company ens enganya per treure'n un profit material o polític. La seva actitud irrita i alliçona, i potser el pitjor sigui que aquesta indignació de retruc ens portarà a rebutjar altres confiances, que amb una recapitulació serena se'ns mostrarien totalment favorables.

Però, per si es presenta la circumstància, recordem que la indignació és una oportunitat per a l'enginy. Wiston Churchill tenia freqüents xocs dialèctics amb l'exaltada parlamentària Nancy Astor. En una ocasió aquesta li va dir de mala manera: "Senyor Churchill, si vostè fos el meu marit li posaria verí al cafè." Sense perdre la calma, li contestà: "Senyora, si vostè fos la meva dona me'l beuria."

Bona gent, per acabar us he de dir que durant la meva vida professional també he conegut el destorb d'uns quants negats. Per a ells guardava en el meu pensament un epitafi: "L'únic important que teniu a la vostra vida és el mal que podeu fer."