Algú em va dir un dia (algú que no ve a tomb aquí i ara nomenar revelant la seva identitat, i a qui, em referiré en diferents ocasions en les meves reflexions manllevant les seves oportunes i valuoses consideracions)... algú em va dir un dia que una notícia en un diari durava el que el paper serviria per embolicar un entrepà. És mala comparança el fet d'embolicar entrepans amb paper de diari però com ja he dit, d'això fa temps i... al cap i a la fi, el que importava era la reflexió i no el fet en si.

La notícia durava i dura el que dura. Fins i tot aquelles notícies sobre fets que et poden amoïnar desmesuradament i les que et poden produir efectes inquietants o provocar nits de vetlla, generalment, mai perduren i amb el pas del temps pot ser el fet en qüestió ja no és ni això... notícia.

El minut passat ja és una eternitat i el  minut que vindrà gairebé ni existirà. Un altre fet desmarcarà aquella notícia que fou impactant i clau en el seu moment i, en un tres i no res, estarà rellevada per una altra realitat imminent.
I així, a poc a poc, o sobtadament, tant se val, vas veient que les immediateses que a tots ens porten de scorcoll són el que són. Vas adonant-te que qualsevol temps passat no va ser millor ni pitjor... o sí... pot ser que sí… Vas observant que hi ha molts entrebancs i incerteses que segurament ens afecten massa i que per durs i punyents que puguin ser, seran passat en un instant.

Amb tot aquest pensament em ve a la memòria que cada cop de forma més generalitzada es tendeix a insinuar que quan algú  passa de "certa edat", gairebé no serveix per a gaire i paleso com n'estan, d'equivocats. Curiosament i massa sovint, aquestes insinuacions que acaben volen ser afirmacions, les formulen persones, una dècada o més pel damunt de la consideració i que creuen que això és per als altres i no pas per a ells, però són persones que poden decidir moltes realitats.

Aquestes suficiències formulades ens poden ferir i segur que ens fereixen a cops, però afortunadament, també seran instants... que marcaran el camí i canviaran presents i futurs... i passaran deixant regust amarg, solitud, decepcions, vivències arriscades, valentes... o no tan valentes, que poden perdurar en records col·lectius o individuals. Alguns cops, també esdevindran notícies en un o altra vessant.

Tot plegat, en molts sentits, en diferents circumstàncies. Massa efímer per perdurar en el temps comunitari. Prou important per poder romandre en els records personals de cada un de nosaltres.