L'Agència Catalana de Residus ha començat a posar fil a l'agulla a un tema que fa anys que ressona: la concentració dels dipòsits finals de residus, popularment coneguts com a abocadors, en unes poques instal·lacions del país, i grans. L'objectiu és racionalitzar la gestió i el tractament final de la fracció resta, en paral·lel a una teòrica disminució de les tones que, sobre el paper, deriva de la millora de la recollida selectiva i de les campanyes de sensibilització. Tot això, a nivell de país, és una mica teòric, perquè la reducció del rebuig es compensa per l'augment demogràfic i la petjada del turisme. I sense una disminució quantitativa real de les tones de la fracció resta, derivar aquesta fracció a la valorització energètica, si ens atenim al mandat de les directives comunitàries, no hauria de ser una opció. D'acord amb la normativa, la praxi i el sentit comú, és el tractament més insostenible, després de l'abocador. Tècnicament, això no ho discuteix ningú.

Però bé, tornant a l'inici, concentrar o dispersar abocadors són sistemes amb avantatges i inconvenients. Anem als bàsics. Avantatge: deixar de tenir un abocador a prop (allà on es tanquin). Inconvenient: tenir-ne a prop un de més gran (com passaria a Alfés i Sunyer amb Montoliu). Un altre: malgrat l'economia d'escala d'una instal·lació gran, a comarques com les Garrigues el transport incrementarà el preu de la gestió i, en conseqüència, la taxa. Per una via o per una altra, el tractament de la fracció rebuig, com passa des de fa anys, no cessarà d'augmentar. I davant d'això, si no es vol arribar als 250 euros per casa i amunt, només hi ha una solució: reduir aquesta fracció. La via ràpida és de tots sabuda, la recollida porta a porta. Amb un matís important: ben implantat des del minut zero i amb un seguiment acurat un cop entri en servei. Hi ha via intermèdia? D'entrada, sembla que sí: contenidors al carrer tancats amb control d'accés intel·ligent. Però també acaben sent un cau d'impropis (deixalles que es llancen al contenidor que no toca). I un alt nivell d'impropis equival, en definitiva, a rebuig. Així doncs... diem adeu als abocadors? Potser sí, però si no volem que es noti gaire a la butxaca, tocarà fer-ho bé.