Fa un parell de caps de setmana, vaig tenir l'ocasió i el plaer d'assistir a la IV Jornada del castell de la Floresta, en la qual s'encabien la conferència sobre la panoràmica de les músiques a l'edat mitjana, a càrrec del professor de la UdL Màrius Bernadó i el concert de l'intèrpret de tiorba i guitarra barroca Rafael Bonavista tot fent-nos viatjar, amb una excel·lent tria de peces musicals, pels camins de la música antiga des del període medieval fins al barroc. Si un excel·lia per l'abast de coneixements, l'altre ho era per la interpretació. Tot plegat, però, va venir precedit per una extensa i acurada exposició, a càrrec de l'Associació d'Amics del Castell de la Floresta, pel que fa a la rehabilitació i conservació d'aquest majestuós conjunt arquitectònic que identifica aquest poble garriguenc. 

Si en un anterior escrit pretenia posar en relleu la importància de l'associacionisme com a motor dels nostres pobles, ara se'ns obrien algunes reflexions quan la passió i els projectes que la somouen han de lluitar, literalment, amb l'excessiva burocratització d'una administració que exigeix formulismes i formalistes que no fan sinó entorpir i, fins i tot, avorrir l'avenç dels tràmits. Alguns ens locals -se'ns deia- ja havien desistit de l'intent, fet sabut altrament per la premsa. Però heus aquí com la tossuderia del grup d'Amics s'entesta per tirar endavant, com sigui, no només la recuperació d'aquest element d'entitat i d'identitat local i comarcal; sinó també per donar-li un sentit i un significat en el món actual i a les generacions venidores. Alguna cosa es mou a les Garrigues quan més recentment, tot just fa un any, també es van constituir els Amics del castell de Puiggròs i, tant de bo, aquestes iniciatives s'escampessin -i mai millor dit- com una taca d'oli per tot el territori. És un deure obligat i una tasca pendent perquè, sense aquests elements, potser poca cosa més explica la raó de ser dels nostres pobles. Enhorabona i endavant.