Era diumenge 29 d'octubre, el Sol començava a fondre's en acabar el camí d'aquell retorn.
S'havia avisat la meva filla perquè em recollís a IKEA Sabadell. D'allí, a casa d'ella, on m'esperaven el meu home i, de passada, veuria els meus nets. N'eren dos en aquell moment; la petita tot just feia uns dies que havia nascut. Ara en tinc tres, de nets, dos nois i una noia, i són moltes les vegades que penso en tot el que m'hauria perdut d'ells i amb ells segons com hagués acabat tot.

Tenia un encàrrec de part del president per als membres de la Mesa. L'endemà tornaria al Parlament i decidiríem si marxàvem a l'exili. Calia fer una maleta més gran ja que, segons què féssim, necessitaria més indumentària. Hi havia convocada una reunió de Mesa per retrobar-nos i la decisió va ser clara i unànime: ens quedàvem.

Rebuda una citació per declarar al TS per al dia 2 de novembre, de manera molt pensada vam convocar una reunió de la Diputació Permanent per a la setmana següent, per allò que havíem de tornar i perquè l'art. 155 estava en vigència i ja no era qüestió d'acceptar-lo o no, perquè l'alternativa era clara. Seguiríem l'estratègia de la provatura de l'acatament per a la defensa en les declaracions.

Tots vam anar preparant el desplaçament cap a Madrid. Jo seria la darrera a arribar-hi i ho faria en AVE. A la tarda del dia de Tots Sants, l'Arbeca jugava a futbol a Torregrossa i, en acabar el partit, el meu fill ens acompanyaria, a mi i al meu home, a Lleida per agafar el tren, en el qual també viatjaven els diputats que eren al Congreso i que volien fer-me costat.

A pocs quilòmetres d'arribar, una trucada m'avisava que s'havia fet un «comitè de benvinguda», per dir-ho de manera suau, i els plans es van alterar. No em pensava pas que seria en aquell moment quan m'adonaria de manera molt seriosa del pa que s'hi donava en alguns àmbits i en aquells moments a la capital del reino.

A les andanes d'Atocha, un grup d'una desena de policies uniformats van avançar cap a mi, em van identificar i em van dir que els hauria de seguir. Tenien encomanada la meva protecció fins a l'hotel. Tot era prou rocambolesc i, en pujar les escales mecàniques i sortir de l'estació, hi havia una furgoneta envoltada de molta gent cridant i insultant-me.Vam pujar al vehicle protegits i tot seguit van començar a brandar el cotxe. El sentiment d'impotència, incredulitat i por va començar a fer-se present. En arribar a l'hotel, un altre grup ens esperava. Van fer soroll i cassolades fins ben entrada la matinada.