La Mesa del Parlament teníem citació al Tribunal Suprem el dia 2 de novembre. Vaig baixar a esmorzar ben d'hora. Els advocats ja hi eren i vam intercanviar les darreres concrecions. Demanaríem ajornar les declaracions argumentant la manca de temps que havíem tingut per preparar les compareixences. Dos dies ens van donar.

L'hotel era prop del Tribunal i només sortir ja ens esperava un nodrit grup que ens anava seguint i increpant contínuament. Tot i la proximitat, aquell camí es va fer força llarg. Nosaltres, en absolut silenci, manteníem mirades de desassossec i incredulitat per tot el que anàvem constatant i, en arribar a la porta, algú se'ns va tirar pràcticament al damunt, semblava que volia arribar a les mans, cosa que van impedir els nostres acompanyants, de qui ens vam haver d'acomiadar a correcuita i entrar al Suprem per estar segurs, quina paradoxa!

Un a un, els membres de la Mesa ens vam identificar i vam entrar cap a l'interior. Jo estava amb la presidenta i ens vam començar a fer les primeres preguntes sobre què passaria… L'edifici era imponent, una munió d'escales i passadissos ens van conduir a un gran pati interior amb finestrals, estructurat com un claustre al voltant del qual hi havia les sales de declaracions. Al mateix moment, els membres del Govern estaven citats a l'Audiència Nacional amb la magistrada Lamela, i això va fer que tot es demorés, ja que hi havia advocats que doblaven la representació de Govern i Mesa.

Sabíem que havien començat els interrogatoris dels consellers i que després de cada declaració eren conduïts per separat a les cel·les de l'Audiència. La situació no pintava gens bé, però ni ens podíem imaginar el que estava a punt de passar. Ens van comunicar que ens concedien l'ajornament, però els meus advocats volien que jo fes la compareixença i així va ser. En aquell moment no endevinava per què només declarava jo, temps després ho vaig començar a entendre.

El jutge Llarena em va preguntar si m'importava que ens posessin escortes durant la setmana que ens van donar de marge. Vaig respondre que no, però que jo, en el meu entorn, no necessitava protecció. Encara no sabia que el que feien era posar-nos vigilància les 24 hores del dia. Després ens van conduir a una secretaria i temíem que ens abolissin l'aforament de diputats i ens enviessin també a l'Audiència, però no va ser així, ens van entregar citació per al dia 9. Des d'aquell moment, un policia ens acompanyava amb discreció a tot arreu.