Els bars i cafès com a espais de socialització bàsics per a la convivència, com ho són les places, i que ara que anem cap al temps de les temperatures fresques són molts cops els únics on es troba la gent fora de les cases. 

Són llocs on pots anar en horaris coneguts per la comunitat, com els vermuts, begudes de tarda i vespre, etc. Els utilitzem per trobar-nos.

Un poble sense ni bar ni plaça és un poble mort.

És cert que portar un bar és una feina obligada pels horaris i la dedicació i que molts cops el calaix no dona perquè hi pugui treballar més d'una persona, cosa que encara fa més obligada aquesta activitat, per la qual cosa caldria un suport de les institucions perquè les botigues de necessitats bàsiques i els bars poguessin continuar oberts als pobles que estiguessin en perill de quedar-se'n sense.

Un poble sense botiga, encara que sigui petita, i venda de pa, encara que sigui a dies convinguts, és un poble amb moltes dificultats per bastir projectes comunitaris.
Si, a més, té biblioteca i entitats socials, culturals i que tenen cura del patrimoni, diria que per a mi ja té moltes probabilitats de tenir uns mínims de vida pròpia.

En uns moments en què molts pobles han hagut de tancar escoles, que seria un altre dels serveis on un poble es pot reconèixer com a viu, conjuntament amb l'atenció mèdica i la farmàcia, que completarien la llista de serveis bàsics, són també els bars, torno a insistir, els que fan que un poble es mantingui actiu i atractiu.

Naturalment, un poble ha de tenir un mínim de pobladors que puguin i vulguin anar al bar com a excusa, encara que només sigui per fer petar la xerrada; si no, l'invent no tindria gaire utilitat.

Esperem que les erràtiques sequeres temporals i la manca de polítiques per a un equilibri de país no acabin amb els bars i acabem en una sequera estructural en tots els sentits.