Ja ho sabem, feia dies que ploure no era costum i, malgrat que ho feia a bots i barrals, ho feia força malament a molts llocs. Si més no, aquest cop a les Garrigues ho ha fet bé, uns quants litres i han estat força bons, que s'absorbeixen lentament i són un bon ajut per fer saó, encara que, amb el temps que feia que no queia aigua del cel, en no res els camins esdevenen un altre cop platges de sorra i pols. 

Les plantes, però, agraïdes com són, a la comarca han reeixit algunes com si fos primavera i d'altres han pogut lluir els seus colors de tardor de forma brillant i autèntica. Les oliveres i els ametllers han xuclat tot allò que han pogut i faran la seva feina i els sembrats verdegen. Les ovelles es veuen les orelles amb futures pastures. Els pobres romers, que tenien el color del socarrim, també han aguaitat i en alguns espais tenen flor, i els xipells, als pobles on n'hi ha, estrenen el seu vestit amb les minúscules flors rosades que fan l'alegria d'insectes diversos.

La terra, si té el que li cal mínimament, és agraïda, i a les Garrigues més, aprofita l'aigua i el sol perquè en cada estació o moment climatològic, que cada cop tenim més temps climatològic que estacions climatològiques, per la brevetat a la qual ens estem acostumant i/o la poca estabilitat pel que fa al clima.

Hi ha, però, en aquests moments esperats com són els de la pluja, en què les sensacions i l'estimulació dels sentits ens donen moments molt especials que fins i tot per a algú poden semblar folklòrics, però que per a mi són parèntesis en la feina de pagès, aquells moments de la primera pluja després de temps i que, en llaurar-la, allibera una aroma indescriptible que ens connecta amb records que tenim ben arxivats i que no només ens aporten olors, colors, sons, etc., sinó també sentiments que personalment identifico amb llibertat, confortabilitat, passat, present i futur. L'aroma que ens diu que pot haver-hi una bona collita perquè l'aigua ha amarat la terra com ella volia i li calia, aquesta olor la tenim molts cops amagada i sense identificar; si volem, però, ben segur que es manifesta i ens reconcilia amb nosaltres mateixos i, si ens hi esforcem, fins i tot amb la humanitat.