Opinió
Ramon Manuel Ribelles

Ramon Manuel Ribelles

Desafecció

Cartells, diaris i televisió materialitzen aquests dies el fet que ja som, formalment, dins la campanya electoral d'uns nous comicis. Potser, en menor mesura, no se'n parla tant en les converses de cafè, on, si no és per retreure tota la feina que ha quedat per fer als calaixos de l'Administració, es palesa un cert desencís envers la (in)acció de la classe política, que algú ja s'ha atrevit a qualificar de casta. Demandes sense solucions, preguntes sense respostes, inversions sense manteniment i una llarga rècula de deficiències en sanitat, educació, habitatge, mobilitat, economia..., amb les queixes reiterades per l'excessiva burocratització i la manca de recursos, venen a dir com n'és, de difícil, la gestió de les necessitats del territori i la seva gent i, de pas, com això duu progressivament a una desafecció creixent envers la política mateixa, acompanyada d'aquella sensació i percepció de reciprocitat del fenomen per part dels nostres dirigents polítics. Potser no és tant una sensació quan, per totes bandes, hom demana, a tort i a dret i fins al paroxisme, la participació i l'emissió de les paperetes tan preuades, ja no per representar, sinó per poder decidir quin haurà de ser el rumb del vaixell durant els pròxims anys i per quins oceans de la globalització haurà de surar abans no trabuqui del tot.

Contràriament a l'opinió dels qui fan de l'omissió del vot una mesura de càstig o una mostra de desencís, tinc la ferma convicció que, més enllà d'un dret, s'hauria de concebre com un deure de dignitat personal i un exercici de responsabilitat col·lectiva, com recordava Tony Judt. Responsabilitat compartida, però: honestedat, transparència, proximitat i, sobretot, escolta haurien d'esdevenir el codi ètic dels actors polítics i, alhora, una exigència constant de la ciutadania envers els seus representants i la seva tasca. Si el vot, com venia a dir Lyndon B. Johnson, és l'instrument més poderós a mans de la humanitat per enderrocar els murs de la injustícia i les diferències, no podem romandre indiferents a la participació electoral, tant per refer la nostra confiança en el sistema democràtic com per exigir el compliment dels compromisos contrets en benefici de l'interès comú.