Aquell 2 de novembre del 2017, abans de sortir del Suprem, un comissari es va adreçar a cadascun de nosaltres. La policia ens acompanyaria durant el viatge de tornada. Jo vaig agafar el tren després de dinar i, efectivament, un agent va començar a estar a prop meu amb discreció. M'acompanyarien a Atocha amb un vehicle no identificat, ben amablement protegida, tot sigui dit. Vaig comentar que creia que no calia aquest dispendi, que a mi no em coneixien…
I tant que em coneixien!! Només arribar a l'estació, una bona representació de mitjans de comunicació em va seguir amb càmeres i micròfons a la mà fins a les escales mecàniques que condueixen a les andanes i em van atossigar amb preguntes punyents i ofensives fins que vaig pujar al tren.
Al meu vagó, dos policies de paisà.
No feia ni mitja hora que havíem sortit de Madrid quan em van arribar notícies de l'empresonament dels consellers. Aquest fet va ser com una galleda d'aigua freda i em va provocar una profunda preocupació i neguit per totes elles i ells. A cada parada de l'AVE fins a arribar a Lleida, els dos policies es posaven al meu davant i, en baixar del tren, em van acompanyar fins a l'aparcament, on em venien a recollir els de casa. Em van "lliurar" a una parella de mossos uniformats, un dels quals era ben conegut per mi, cosa que em va assossegar. Sempre li agrairé l'abraçada reconfortant que em va donar sota la mirada de sorpresa dels policies nacionals.
En arribar a Arbeca, em van presentar dos mossos de paisà que estarien davant de casa meva tota la setmana i que, distribuïts en dos torns, anirien on jo anés. Aquelles persones assignades a la vigilància dels membres de la Mesa eren els escortes que fins aleshores havien estat amb els consellers del Govern. Durant la setmana, a banda de desplaçaments pel poble, per la comarca o a Lleida, vaig anar diversos dies a Barcelona a les reunions amb els advocats en què preparàvem les declaracions pendents davant dels magistrats del Suprem i, en tots aquests desplaçaments, amb cotxe o a peu, els agents em seguien contínuament.
Es va establir una bona relació, com crec que no podia ser d'altra manera, amb les persones que patien aquella situació com jo mateixa i que havien de fer "guàrdia" per no sé pas quina decisió oculta del magistrat. Encara avui conservo una bona relació amb ells, especialment amb un agent al qual, des d'aquestes línies, vull agrair el seu compromís i fer palès que avui encara és un represaliat per defensar els drets de Catalunya. Des d'aquí, sempre gràcies!