Fa uns dies vaig visitar l'escola de l'Espluga Calba per gravar-hi el pòdcast de SomCanalla. Més enllà de les preguntes que comparteixo amb l'alumnat, aprofito la visita per conèixer què es cou a la comarca des dels ulls dels infants i un alumne em va parlar del seu ramat i la seua vocació de ser pastor. Em va explicar que es volia fer una casa a prop dels animals i em va fer pensar en el meu germà quan era petit. També tenia aquesta idea i continua ferm en la voluntat de dedicar-se a la terra i als animals. Ara té dinou anys i aquell nen set o vuit.
Suposo que em va sorprendre perquè jo també havia caigut en el parany d'imaginar tota una generació mirant cap al mateix lloc. Esperava sentir alguna cosa més... "moderna". Ell, però, em parlava de cabres. Mentre jo li atribuïa els interessos que se suposa que pertoquen a la seua edat. Hi ha alguna cosa, en aquesta manera de pensar el futur, que contrasta amb el ritme de les actualitzacions constants. La terra i els animals tenen uns temps que no es poden passar de llarg fent lliscar el dit. No voldria convertir-lo en l'excepció que ens serveixi per criticar tots els altres de la seua generació. Però vaig comprovar que hi ha desitjos que queden fora de la imatge que ens hem fet. Enmig dels trends, els youtubers i el six-seven, també hi ha qui s'aferra a allò primari. Oficis necessaris, encara que sovint els deixem fora de la conversa quan parlem del seu futur. "I no voldries ser metge, nen?" o advocat, o mestre, o bomber... Per què no ens sembla una resposta convincent? Bé n'hi ha d'haver, també, de pastors!
Hauríem de poder escoltar aquesta vocació sense estranyar-nos. Com a garriguencs parlem amb orgull de l'oli, dels camps i del paisatge, però em pregunto si transmetem el mateix orgull quan un nen ens diu que s'hi vol dedicar. Quedar-se i treballar la terra també pot ser una manera de prosperar. Ser pastor també és tenir ambició. I gairebé ens sap greu. Jo no sé si aquell nen acabarà fent-se una casa a prop del ramat. Encara té temps de rumiar. Però m'agradaria que pogués créixer sense sentir que el seu somni és menys vàlid. I que, si d'aquí a uns anys continua volent ser pastor, trobi la manera de fer-ho possible.