Són les 8 h. El guarda de la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, Lluís Culleré, acompanya la Laura Núñez fins al nou observatori de fauna del Roquís. Ella és fotògrafa de natura, divulgadora i col·laboradora de Fujifilm, a més de membre de l'equip del certamen ornitològic Delta Birding Festival. Havia sentit a parlar d'aquesta àrea entre Aspa, el Cogul i Castelldans, però no hi havia estat mai. El seu objectiu és fotografiar l'espècie estrella: la ganga. Ben poca estona després, des de dins de l'aguait veu com diversos mascles i femelles de ganga surten de l'amagatall, beuen a la bassa i festegen. 

"Va ser una experiència maquíssima", explica uns dies després, "no ho havia vist mai de tan a prop. És increïble". Núñez feia l'aniversari aquell mateix dia i ho va celebrar amb la descoberta d'aquest espai natural i la seva diversitat. "Tot passa a nivell de terra, tot és viu" afegeix. Tant és així, que ja es planteja tornar-hi guiant altres amants de l'ornitologia.   

En Jordi Izquierdo va passar pel mateix hide uns dies després. Membre de la Unitat regional de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra, era coneixedor de la zona tant per la feina com per la seva afició a la fotografia: "És un dels meus llocs preferits". Si bé ja tenia la ganga a l'àlbum d'aus retratades, va voler gaudir-la des d'un nou punt de vista. Durant l'estona d'observació va veure desfilar fins a una trentena d'exemplars per la bassa de davant seu. Va captar les gangues en ple vol, bevent, interactuant entre elles... "És el hide per excel·lència de Cataluya, i també de l'estat!".

Observatori de fauna del Roquís (Foto: Reserva Natural Parcial de Mas de Melons)

Punt d'inflexió per Mas de Melons
La Reserva Natural de Mas de Melons, hàbitat de fins a 16 espècies protegides, va posar en marxa el primer cap de setmana de juny quatre observatoris de fauna després de dos anys i mig d'estudis i tràmits per aconseguir-ho. Volen que siguin un impuls per l'espai natural i el seu reconeixement arreu del país. De fet, el tècnic de Mas de Melons Adrià Urrea diu que la iniciativa és "un projecte de parc" i una "primera pedra per reforçar-lo". L'inici de l'activitat ja ha atret diversos aficionats a l'ornitologia de Girona, Tarragona, Barcelona, i també de França. Jordi Izquierdo és l'excepció ponentina. Urrea reflexiona que "aquí ens costa donar-li el valor que té", però no renuncia a "atansar la reserva a les Garrigues, a Castelldans i a Lleida". Els primers dies, també s'han trobat amb moments especials que posen de relleu la importància del paratge. Un dels primers usuaris dels aguaits va aparèixer sense càmera, com hauria sigut preceptiu. No se l'havia descuidat, no! Havia fet la reserva amb la intenció de seure tranquil·lament rere el vidre espia i contemplar tot allò que li passava pel davant durant un parell d'hores.

Els nous observatoris tenen diferents mides i ubicacions, perquè s'han dissenyat per a treure el màxim partit dels moixons singulars de l'espai natural. El del Roquís està pensat per la ganga, la joia de la corona de Mas de Melons, a més d'altres espècies com la cogulla fosca, el torlit, la gralla de bec vermell o la xixella. El hide del Racó de la Guineu se centra en els moixons passeriformes, com el còlit ros, el pardal roquer, el passerell, la cadernera o el botxí. Com el nom indica, també s'hi veuen raboses. El de Mas de Melons, al costat del Centre d'Interpretació dels Secans, està preparat pel còlit negre. El darrer, mòbil, té com a espècie principal el gaig blau, al qual se sumen altres espècies secundàries com el botxí, el mussol comú o l'abellerol. 

La temporada dels observatoris va de la primavera fins a l'inici de la tardor, en el moment de reproducció i cria, quan una part dels camins de la reserva estan tancats per evitar molestar les aus. 

Pau Bonet i Tània Cemeli davant un dels seus observatoris (Foto: Hides del Gregal)

Aprofitar la perifèria de Mas de Melons
El cor de la Reserva Natural de Mas de Melons és una joia ornitològica, però el seu entorn també té potencial. Així ho van creure en Pau Bonet i la Tània Cemeli, una parella resident a Albatàrrec aficionada als ocells i la fotografia, que van crear els Hides del Gregal en una finca de Castelldans, a la perifèria del parc. Van començar l'aventura fa prop de quatre anys i l'han consolidat amb dos espais d'observació, un primer amb un abeurador, i un segon vinculat a una caixa niu per a gaig blau. Complementen les seves respectives feines amb la d'obrir el seu equipament persones d'arreu que els visiten per capturar el gaig blau, el còlit ros, el botxí, el capsigrany o la tórtora comuna, entre d'altres. Com passa a Mas de Melons, el públic majoritari és forà.

"D'aquí no ve ningú", es queixa Bonet, que indica que principalment s'hi interessen fotògrafs de natura de Catalunya. El motiu no és el desconeixement o el desinterès, creu, sinó que "no hi ha tanta afició". Apunta que és una disciplina cara quan et poses a comptar tots els materials necessaris, i això fa que no hagin sortit tantes vocacions com en altres zones. 

La finca del Gregal és de la família de la Tània, i en Pau diu que estan satisfets de tenir-hi una activitat que la mantingui.  

Un gaig blau des dels Hides del Gregal (Foto: Pau Bonet)

L'observatori dels rapinyaires
Els responsables dels hides del Gregal han conegut les instal·lacions de Mas de Melons i fa temps que col·laboren amb un altre observatori d'aus de les Garrigues, el del Duet de Torrebesses, de l'entitat per l'educació i la restauració ambiental i la fotografia de natura SomAguait. Impulsat per la torrebessina Araceli Gort, fa uns quatre anys, aquesta instal·lació està especialitzada en els rapinyaires. Entre els més habituals hi ha l'astor, l'arpella, l'aligot, el milà reial i el milà negre. Ara bé, també hi han captat imatges d'àguila daurada, de voltor lleonat i fins i tot d'àguila cuabarrada, una espècie en perill d'extinció. En un altre ordre més petit, també han retratat el corb, el tord comú, la puput, el pit-roig i fins i tot la merla blava. 

Com explicava en una entrevista en aquest periòdic, Araceli Gort va començar a observar les aus i crear aguaits des de petita. Més endavant, va començar a provar teles d'ombreig i altres sistemes per observar més d'amagat com els rapinyaires baixaven a la finca familiar. L'amistat i col·laboració amb el biòleg Arnau Pou van ajudar a perfeccionar el projecte personal i junt amb dos companys més, Santiago Bateman i Edgar Celada, van donar forma a l'associació SomAguait, que té una dotzena d'observatoris enxarxats.

El Duet està obert tot l'any, tot i que l'època propícia per fotografiar els rapinyaires és entre mitjans de tardor i principis de primavera. Els visitants són d'arreu de Catalunya, de l'estat i també n'hi ha de francesos o mexicans.

L'ecosistema d'observatoris de fauna a les Garrigues comença tindre múscul. L'assignatura pendent és que els locals també en comencin a ser usuaris. 

Araceli Gort davant el Hide El Duet (Foto: X.F.)