Les Garrigues no són l'Anoia. Els tallers de confecció han existit sempre, però aquí no hi ha la tradició d'indústria tèxtil que hi ha a la Catalunya central o a l'Eix del Llobregat. Més enllà d'experiències com l'antiga fàbrica dels teixits a les Borges -tancada a finals dels 70- o l'empresa Unitex, encara en actiu a la capital garriguenca però dedicada més a les teles, l'únic testimoni que s'erigeix en fabricant de peces de roba de vestir és la cooperativa SomPunt (abans John Fil) de l'Espluga Calba, fundada el 1969.

Aquesta singularitat té el seu profit, però també desavantatges, i un és la dificultat de trobar treballadors formats en aquest sector. A la fàbrica de l'Espluga ara són 26 socis (la gran majoria dones, de les Garrigues i comarques del voltant), però hi ha moments de pics de feina en què fan falta incorporacions. "És un món molt estacional, es tendeix a no tenir estocs i a escurçar els temps de producció, al març arriben comandes i ho has de tenir tot fet per al setembre", explica Montse Balcells, directora de SomPunt.

I aquí neix la idea d'un curs de formació, presentat junt amb l'associació Talma, de Juneda, i homologat pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), amb el qual s'obté un certificat professional a l'acabar. Les classes, de caràcter eminentment pràctic, van començar a finals d'octubre i duraran fins al febrer, coincidint precisament amb la temporada baixa del sector. Així, personal de SomPunt pot dedicar-se a formar les alumnes (la majoria són dones) i hi ha més màquines disponibles. S'hi han apuntat deu persones (el màxim ofert), que cada matí de dilluns a divendres van a l'Espluga per aprendre l'ofici.

"L'objectiu és incorporar treballadors i tenir planter per a quan hi ha comandes", diu Balcells. Tot i que la subvenció del SOC obliga SomPunt a acabar contractant una de les deu persones del curs, l'aposta va més enllà. Amb les jubilacions, per exemple, la cooperativa va tenint rotació de gent, i suplir-la amb algú que aterra des de zero és una quimera. "Amb un parell de mesos pots controlar la màquina, però hi ha tasques que requereixen més dedicació, i fins que no tens un treballador productiu passa temps. Aquest és un negoci de minuts, formar persones costa diners", apunta la directora. Per això, organitzar un curs "és una bona opció", diu Balcells, i la intenció és anar-lo repetint.

Transport i habitatge, els esculls de sempre 
Pot semblar una nimietat, però ser a les nou del matí a l'Espluga Calba no és gens fàcil. No tothom té carnet de conduir i cotxe, i el primer bus procedent de les Borges (d'on són la majoria d'alumnes) arriba a quarts d'11, cosa que dinamita els horaris de la formació. SomPunt ha acabat per posar transport i anar a buscar el personal. El mateix passa a un treballador fix discontinu de la fàbrica, que va començar vivint a Mollerussa, després a les Borges i ara als Omellons. I si viu als Omellons és perquè a l'Espluga no ha trobat casa. La qüestió laboral, ja de per si prou complicada a les Garrigues, acaba fent aflorar altres problemàtiques profundes com el transport i l'accés a l'habitatge. Són transversals i totes es retroalimenten, i quan una d'aquestes falla, fa trontollar la resta. Aquí, en els obstacles del dia a dia, és on moren molts discursos sobre repoblament i equilibri territorial.

De Barcelona a l'Espluga Calba 
Qui sí que s'ha pogut establir a l'Espluga és una altra treballadora de SomPunt. Venia de Barcelona en el marc del projecte amb Diomcoop i la Xarxa de Dones Cosidores de la Fundació Pare Manel, i s'hi ha quedat. Aquella iniciativa formava part de Projectes Singulars de la Generalitat, pensat per reforçar l'ocupabilitat de joves sense feina i que estan fora del sistema educatiu. L'objectiu era trobar gent disposada a viure i treballar a l'Espluga. Durant el 2024 i part del 2025, quatre dones de Barcelona venien aquí a aprendre i un parell de socis de SomPunt anaven als tallers de Barcelona a ensenyar. D'aquelles quatre, una s'ha quedat. Aquí té l'estabilitat que no tenia a la capital catalana, ha pogut escolaritzar la seva filla i la intenció és que acabi sent sòcia de SomPunt. "Tant de bo en trobéssim més, però hi ha poca gent disposada a deixar-ho tot i venir aquí", lamenta Balcells.

En cerca de comandes a França 
També dins de Projectes Singulars, SomPunt s'ha acollit a un programa de l'agència pública ACCIÓ per internacionalitzar-se, concretament a França. El valor afegit de SomPunt es tradueix en productes una mica més cars, i cal buscar clients disposats a pagar-los. Tot just s'ha començat aquest novembre, amb la idea de trobar empreses d'allà a qui fabricar peces. D'interès n'hi ha, però fins que no es materialitza com a clients passen moltes fases (proves, visites, entrevistes, etc.). De moment, el més immediat és la Fira Oleotèxtil del dilluns 8 de desembre, quan la fàbrica serà una festa i es tornarà a omplir de clients en cerca de preus especials.