Quan a les Garrigues parlem de demografia, la foto general retrata dues dinàmiques simultànies i en direcció contrària: els pobles grans (les Borges i Juneda, bàsicament) fent-se cada vegada més grans i tota la resta patint per mantenir la seva població. Un procés de concentració urbana en tota regla, tal com passa al conjunt del país i del món. La majoria de municipis garriguencs ha registrat el seu mínim històric en els últims cinc anys, el mateix període en què les Borges i Juneda han assolit el seu màxim. Alguns (la majoria) mai havien tingut tan pocs habitants i altres mai n'havien tingut tants.

Però dins del primer bloc s'estan començant a trencar tendències. Pobles com Granyena, Aspa, Llardecans, Tarrés, Puiggròs, Bovera o el Cogul viuen un creixement que comença a ser sostingut. I els motius són comuns: gent del poble que ha tornat o s'hi ha quedat i persones immigrants que hi han fet cap o han fet reagrupament familiar. La proporció, en general, és equilibrada entre aquestes dues casuístiques. Després, també hi ha casos de persones jubilades que han decidit vindre aquí sense cap lligam previ o altres empadronaments responen a segones residències. 
Granyena, al cor de la comarca, va arribar a tenir només 132 empadronats. Era l'any 2019 i ja feia quasi una dècada que anava baixant. L'escola ja havia hagut de tancar temps enrere. Del 2019 cap aquí, però, el poble ha anat recuperant habitants i avui ja són 174. Set o vuit nens van a l'escola del Soleràs, i una xifra similar d'adolescents va a l'institut de la Granadella. "Fa quatre  anys, Ensenyament ens va plantejar de reobrir l'escola, però el problema era la continuïtat, el ritme de naixements no donava per mantenir-la oberta durant temps i es va descartar", explica l'alcaldessa, Montse Florensa. Alguns dels nous habitants han llogat cases i altres n'han comprat, però l'accés a l'habitatge és el gran obstacle per al repoblament, aquí i a tota la comarca. A Granyena, mentre no estigui aprovat el POUM, no es pot construir fora de la zona urbana actual i molts propietaris d'immobles encara són reticents a posar-los al mercat. "Hi estem treballant, i des de fa poc n'hi ha quatre a la venda", diu l'alcaldessa.

Un altre poble que ha experimentat un creixement notable és Bovera. Tot i que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) li atorga una baixada als 252 habitants, l'alcalde, Òscar Acero, assegura que passen dels 290. "No sé per què, però les dades de l'Idescat no quadren mai". En l'últim any i mig, a Bovera s'han venut 14 cases. "Hi ha moviment", diu Acero. Una part, de gent del poble que ha tornat; una altra, de segones residències; i una altra, de reagrupaments familiars. Tres homes d'origen estranger que treballen al poble, per exemple, han fet reagrupament i han vingut les dones i la canalla. "Ha afavorit l'escola", celebra l'alcalde.

Repunt a les Garrigues històriques 
Maials no és un poble petit ni un dels més grans, però sí que fa de pol d'atracció al sud garriguenc del Segrià, on és el més poblat. Això no l'ha lliurat de perdre població i arribar al mínim històric de 905 habitants l'any 2023. De llavors ençà, però, ha guanyat 40 persones. Percentualment, és un 4,4%, però ja són dos anys seguits a l'alça. David Masot, alcalde, ho atribueix també als dos factors que dèiem al principi: es queda més jovent del que es quedava ("i han tingut fills", matisa) i hi ha una immigració vinculada laboralment a l'agricultura i a algunes empreses del polígon. Per continuar el creixement, però, sorgeix el problema de sempre: l'habitatge. El lloguer està tot copat i quasi no queda res al mercat. A l'escola, de moment, els números quadren. De la setantena d'alumnes del centre, la majoria es queden al menjador, i això permet a l'Ajuntament pagar la cuinera i les monitores. "El dia que baixin a 40 alumnes hi haurà pèrdues", avisa Masot.

A només tres quilòmetres de distància, Llardecans viu un procés similar. Fa dos anys també va tocar fons: 418 habitants, 200 menys que al tombant de segle. Veient-les venir, l'Ajuntament ja va introduir l'any 2019 la demografia com un àmbit de treball específic dins d'una de les regidories. Amb l'escola com a puntal del projecte, l'objectiu era parar el cop i que al cap de 10 anys no s'estigués pitjor que llavors. Ara en fa sis, i sembla que els fruits comencen a arribar. 26 empadronats nous en els dos últims anys. L'alcalde actual, Xavier Mor, destaca que hi ha joves del poble que s'han quedat i s'han arreglat o s'estan arreglant casa, i també ha arribat alguna persona immigrant nova, però menys. Atribueix el canvi de rumb demogràfic a la tranquil·litat i la menor despesa de la vida als pobles. "La llar d'infants ara està plena, no hi cap ningú més, tot i que també hi ha canalla d'altres pobles", explica. Sobre l'escola és més escèptic: "va a tongades, si en marxen cinc o sis de cop cap a l'institut, és una sotragada".

A part de Maials i Llardecans, altres pobles de les Garrigues històriques també han redreçat la pèrdua de població, tot i que en menor mesura. Sunyer, Sarroca, Alcanó, Torrebesses i Aspa han pujat lleugerament aquest any respecte a l'anterior. És només un any, però suposa un fre a les dinàmiques anteriors. També és cert que part d'aquest creixement el protagonitza gent que s'empadrona al poble, però no hi viu tot l'any.

Castelldans i l'escola de xofers
Un dels municipis que més ha pujat en població aquest 2025 és Castelldans. De 891 habitants a 955 en un sol any. És un increment, però, molt particular, vinculat als alumnes de l'acadèmia de xofers de   camions que es va posar en marxa l'estiu del 2023 [v. SomGarrigues, 647]. La majoria són d'origen peruà, que venen amb l'objectiu de treure's l'acreditació obligatòria per circular per la Unió Europea. Abans de fer l'examen, passen un mes rebent classes a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, reconvertida en acadèmia i residència. Durant aquest temps s'intenten empadronar, i alguns s'han apuntat a les classes de català gratuïtes que impulsa l'associació de dones. L'alcalde de Castelldans, Conrad Llovera, es mira el fenomen amb algunes reserves. "És gent que està de pas, que no es quedarà, i si passem dels 1.000 habitants, deixem de poder accedir a moltes subvencions", admet. Castelldans sempre ha oscil·lat al voltant del miler d'habitants, uns quants amunt, uns quants avall, i ara ja fa 12 anys que no hi arriba. Més enllà d'aquesta particularitat, Llovera exposa que "alguna família ha vingut" i que hi ha "alguna casa que es compra, però no gran  cosa". "Continua havent-hi moltes cases velles abandonades, i això no ho vol ningú; quan has de fer gaires obres, no interessa", diu. "És un problema a tota la comarca". 

Les Borges segueix l'expansió
A la comarca hi ha molt pocs pobles que hagin assolit el seu sostre demogràfic en els últims anys. L'època d'esplendor garriguenca es remunta als anys 10 i 20 del segle passat. Les xifres, llavors, eren espectaculars: 2.500 habitants a Maials, 2.000 a la Granadella, 1.900 a Cervià, 1.500 a Almatret, 1.400 a Llardecans, 1.100 a Vinaixa, 1.200 a Juncosa, 1.200 a l'Espluga Calba, 890 a Torrebesses, 880 a Bovera, 500 a Aspa o 300 a Tarrés, per citar-ne alguns. Encara havia d'arribar la Guerra Civil, la postguerra i l'èxode rural. Les Borges també va viure aquella puixança lligada a l'oli, però la Història encara li deparava creixements de població més grans. Durant quasi tot el segle XX es va mantenir al voltant dels 5.000 habitants, i va ser al canvi de segle, coincidint amb la bombolla financera i de la construcció, que es va disparar. Entre el 2000 i el 2009 va créixer un 16%. 846 habitants nous en menys d'una dècada. Després vindria la frenada de la crisi i, del 2016 cap aquí, una nova represa, amb menys ímpetu que l'anterior (7% de creixement) però que cada any que passa marca un nou rècord de població al municipi. En una generació s'ha passat de les Borges dels 5.000 habitants a les Borges dels 6.500. Un 30% més.

Això respon a una dinàmica global de concentració urbana, que fa que el litoral xucli de l'interior, que la ciutat de Lleida xucli gent de la resta de comarques de Ponent i, seguint el mateix patró, que les capitals de comarca xuclin gent del seu voltant. Ha passat igual a Balaguer (+30%), a Tàrrega (+58%) o a Mollerussa (+60%). L'alcalde de les Borges, Josep Farran, veu difícil assenyalar unes causes concretes del fenomen, però ho relaciona amb "l'accés als serveis i el desballestament dels pobles". "Si comencen a caure peces dels pobles petits, com l'escola, el forn de pa, la botiga, etc., i tenim una agricultura cada vegada més mecanitzada, les noves generacions deuen mirar més cap a les capitals". El que sí que veu clar Farran és que el creixement de les Borges no va acompassat amb els recursos disponibles. "Agreuja un problema de fons: l'infrafinançament dels ajuntaments" i lamenta "la visió centralista del país, que considera que aquí estem de primera".

Efecte pandèmia?
Si mirem a l'altra banda de la taula, als municipis que no guanyen població, les xifres d'aquest any també indiquen una certa contenció de les pèrdues. Molts pobles baixen lleugerament (un 1% o un 2%), alguns es mantenen igual i, en uns pocs casos, el descens és més acusat, però en cap cas superior al 7%. El Vilosell, el que més, perd un 6,8%, però cal tenir en compte també la particularitat d'aquest municipi, que es caracteritza per un elevat nombre de segones residències. És aviat per aventurar un canvi de rumb substancial en la demografia de la comarca, però qui sap si estem assistint als primers compassos d'un efecte Covid retardat, quan la pandèmia va posar en valor la vida als pobles. Era una posada en valor a nivell discursiu i des de la immediatesa del moment. A la pràctica, els canvis de fons són molt més lents.