Reportatge
Josep Cabré Planas, l’aviador garriguenc dels Alas Rojas de Sarinyena
Una investigació de l'estudiós i pèrit judicial expert en armament i cartutxeria Josep Maria Navàs recupera la trajectòria d'aquest pilot republicà amb arrels a la Granadella i Bellaguarda. La va exposar en el marc de la presentació de l'Associació Serres Sembrades de Ruelles a la Granadella.
Comparteix
“Avui falta d'entre nosaltres un dels millors". Aquestes paraules van ressonar el 14 d'agost de 1936 al camp d'aviació de Sarinyena després que l'aviació feixista abatés el Nieuport-Delage NiD 52 que pilotava Josep Cabré Planas. El pilot tenia arrels a la Granadella i Bellaguarda, a Cal Campeix, i havia sigut un dels més destacats de l'esquadrilla de les Alas Rojas, amb base en aquell aeròdrom d'Osca, la qual formava part de l'aviació republicana. També va ser el primer aviador que va perdre la vida al front d'Aragó, una mica menys d'un mes després de l'esclat de la Guerra Civil.
L'estudiós de la Granadella, pèrit judicial expert en armament i cartutxeria Josep Maria Navàs n'ha reconstruït la trajectòria. Coincidint amb la presentació de la nova Associació Serres Sembrades de Ruelles al poble, la va presentar a un públic que desconeixia l'existència del pilot i la rellevància que tingué als primers estadis de la Guerra.

Retrat de Cabré Planas
Jove fidel a la República
Navàs va començar la recerca amb poca informació. Una veïna relacionada amb el pilot li va donar el nom i el primer cognom, li va cedir unes fotos de la família i la referència que havia sigut pilot i havia mort en combat. El registre de l'Associació de Pilots de la República (ADAR) i els historiadors especialitzats en aviació bèl·lica i bombardejos sobre Catalunya David Iñígez i David Gesalí el van posar sobre la pista de Josep Cabré Planas.
Cabré Planas era sergent pilot, metrallador, bombarder i mecànic, amb una antiguitat de l'1 de gener de 1934. Destinat al Prat de Llobregat, ni ell ni els seus companys del grup de caça 13 no van donar suport a l'aixecament colpista del juliol de 1936. Tant és així que van ser destinats principalment a cobrir el front de l'Aragó, però també n'hi va haver tres destinats a altres zones de l'estat, com Bilbao.
L'activitat a Sarinyena va ser incessant des del primer dia. Segons Navàs, Cabré Planas va aterrar el primer avió Nieuport a l'aeròdrom. També hi van fer cap altres figures que destacarien com els sergents Jesús García Herguido (conegut com El diable roig) i Jaume Buyé. A més dels pilots de carrera se n'hi van sumar de civils amb coneixements en aviació. D'igual manera, a més dels aparells militars, la flota de Sarinyena va créixer amb avions civils condicionats per a l'ocasió i per a missions específiques.

Camp d’aviació de Sarinyena
Combat en desavantatge
El fatídic 14 d'agost, Cabré Planas va sortir de Sarinyena amb l'objectiu d'acaçar un avió feixista que sobrevolava les línies entre Tardienta i Osca, segons els havien informat. Quan feia una estona que s'havia enlairat, es va corregir la nota i es va advertir que eren cinc els aparells que bombardejaven les posicions republicanes. Ja no hi havia manera d'avisar a Cabré, pel que Herguido i Buye van enlairar els aparells per cobrir el company i que no es trobés amb un combat tan desigual. En arribar a la zona del front, però, no van trobar rastre de la nau ni dels aparells rebels.
Segons testimonis recollits pel comunicat del camp d'aviació i, alhora, per Navàs, el pilot d'arrels garriguenques hauria atacat tres bombarders Breguet enemics, però va ser atacat al seu torn per altres Nieuport facciosos que el van tumbar. Uns pagesos de la zona de Tardienta van confirmar que havien vist el pilot mort al costat de l'avió abatut. Se'n desconeix el lloc d'enterrament.
L'aviador va acabar rebent la graduació d'alferes i també la de tinent a títol pòstum per les seves gestes.