"Hoy al mediodía hemos tenido otro bombardeo aéreo por 9 aviones, dejando caer infinidad de bombas, algunas grandes, siendo las partes perjudicadas lavaderos, estación y la otra parte del pueblo (las seis eras), donde ha habido 6 víctimas, 4 soldados, un viejo y la hija del San [o Jan] (Pepeta) a su huerto. Al huerto de Claveria también ha muerto un soldado, total, 7 muertos y pocos heridos". És el bombardeig del 2 de desembre de 1938 sobre les Borges Blanques, explicat per Àngel Sementé en una carta adreçada a un tal Melchor (molt probablement Melchor Llaquet, el seu cunyat, que es devia trobar fora del poble), a què ha tingut accés SomGarrigues. 

Advocat d'Hisenda a Lleida, Sementé era de cal Manquelo, una casa gran del carrer Hospital no especialment compromesa amb la República, sinó més aviat al contrari (un germà va estar implicat el 1936 en el cop d'Estat franquista a Lleida). Melchor, mestre de Primària a les escoles públiques de les Borges, tot i formar part de l'ala conservadora del republicanisme local i haver estat president del sindicat agrícola Pla d'Urgell als anys 20, també va ser regidor de l'Ajuntament en dos mandats de la dictadura de Primo de Rivera.

80 bombes de 100 kg
Aquell bombardeig era el quart que patia la capital garriguenca, que havia començat a rebre atacs aeris a l'abril [v. SomGarrigues, 342]. Poc abans de les 11 del matí, 10 avions Savoia Marchetti 79, els esparvers, tots pilotats per italians de Mussolini, surten de l'aeròdrom de Valenzuela (Saragossa) comandats pel coronel Giuseppe Gaeta i carregats amb 80 bombes de 100 kg cada una. És la mateixa esquadra, el mateix nombre d'avions i amb la mateixa quantitat de bombes que ja havia atacat la població al maig. Al cap d'una hora ja sobrevolen les Borges i hi deixen anar tota la càrrega explosiva.

(foto: Stato Maggiore Aeronautica Militare)

La foto dels impactes feta pels mateixos pilots coincideix amb la descripció que en fa Sementé: aquesta vegada, les bombes cauen fora del nucli urbà. No era cap error dels pilots. Els precedents demostren que si volien assolar els carrers, ho feien. Aquesta vegada, l’objectiu era la zona de l’estació de tren. Cal tenir en compte, a més, que a només un quilòmetre de la zona afectada per les bombes hi havia una gran quantitat de soldats republicans acampats.

"El pueblo intacto pero la población lo ha abandonado y se va por las cabañas", explica l’autor de la carta. No es produeixen les massacres del 2 d'abril o del 25 de novembre però, tot i així, moren set persones. D'aquestes, els treballs dels historiadors Marc Macià i Josep Rubió n'han pogut identificar dos noms: Joan Rius Arrufat, de 80 anys (era el viejo a què es referia l'autor de la carta?) i Josep Soberana Morana. No hi ha constància, però, de la "Pepeta hija del San" que esmenta Sementé.

(foto: Stato Maggiore Aeronautica Militare)

Preludis de l'ofensiva final
Passat l'atac, la comarca va viure un parell de setmanes de relativa calma. Era la calma d'abans de la tempesta, una tempesta de foc que començaria el 20 de desembre i no pararia fins passat Reis. 19 dies d'intensos i continuats bombardejos que van assolar les Garrigues, buscant aplanar el terreny per a l'entrada de les tropes terrestres, que havien trencat el cap de pont de Seròs i avançaven amb la ferma voluntat d'ocupar definitivament Catalunya. Era la coneguda posteriorment com Batalla de les Garrigues. 

Aquell 2 de desembre, l'autor de la carta -i segurament la població en general- es devia ensumar el que venia a sobre: "dirás a la familia del tío Ramón que les he comprado 200 kg de carbonilla, que la tengo a casa y convendría que vinieran a hacer un viaje y llevarse todo lo que tengan en ésta, porque algún día quedaremos todos sin nada". I conclou, expeditiu: "María: no vengas a vernos y quédate con las ganas. Recuerdos para todos". Durant el mes següent, les Borges patiria set bombardejos més abans de ser ocupada per les tropes de Franco, que entraven al "feudo de Maciá" la vigília del dia de Reis de 1939.