Dins del despoblament general que pateix la comarca, Llardecans és un cas singular, perquè la pèrdua d'habitants no hi ha donat treva. Mentre altres pobles van experimentar algun creixement o altre en l'època de bonança de mitjans dels 2000, els llardecanencs han vist com any rere any eren menys, fins als 450 actuals. El 2019 eren menys que el 2018, el 2018 eren menys que el 2017, i així successivament. 1990, 1980, 1970... Podríem continuar enrere i enrere fins a topar amb els anys 10, quan al poble hi havia més del triple d'ànimes que ara. Allí va començar una sagnia que, més d'un segle després, encara raja. Evidentment, no tot és culpa pròpia, ni de decisions polítiques de país, ni del sistema econòmic, ni de les comunicacions, sinó de tot una mica a la vegada. Les causes són corrents molt de fons, i revertir-les és una tasca colossal que no està a l'abast d'un ajuntament. Però s'hi poden fer coses, i el de Llardecans s'ho ha proposat.

D'entrada, l'equip de govern municipal estrenat l'any passat va introduir la demografia com un àmbit de treball específic dins d'una de les regidories, de manera que ara a l’Ajuntament hi ha una regidoria de Cultura, Educació i Demografia. Si Llardecans, com tots els pobles, té reptes educatius, culturals, urbanístics, associatius, financers o recreatius i això es plasma en les àrees de govern, també en té de demogràfics. De fet, tenint en compte la tendència històrica, tal vegada aquests són els més rellevants, perquè sense gent, poc sentit tindrà tota la resta. "Ara tenim metge, farmàcia, escola, llar d'infants, botigues, tallers, una entitat bancària, bars, però si no frenem la tendència demogràfica a la baixa, tot això ens perilla", diu l'alcaldessa, Carme Pinyol.  

L'objectiu no és duplicar la població ni rebre massivament nous habitants, l'objectiu és parar el cop i que d'aquí 10 anys no s'estigui pitjor que ara. Per aconseguir-ho, el consistori s'ha proposat dur a terme un seguit d'accions concretes, amb l'escola com a puntal. Aquests dies, l'artista Lara Costafreda -vinculada a Llardecans- n'ha acabat de pintar la façana [v. SomGarrigues, 532]. És una obra amb valor i esforç artístic, però és només el primer pas, darrere del qual n'han de vindre més, perquè és obvi que un edifici més bonic no reté ni atreu població per si sol. "El model d'escola és un dels motius que fa moure famílies, i si en una ciutat molta gent es planteja canviar de barri en funció de l'escola, pensem que també és possible anar a viure o quedar-se en un poble per això", afirma l'alcaldessa, que va ser mestra del col·legi Arc d'Adà durant 29 anys, part dels quals com a directora. Pinyol remarca la compatibilitat de viure a Llardecans i treballar a Lleida, que es troba a 25 minuts en cotxe.

Donar-hi un 'plus'
L'escola Arc d'Adà forma part de la ZER L'Oliver, junt amb les de Maials, Massalcoreig i la Granja d'Escarp, i pel curs que ara comença hi ha 30 alumnes matriculats, un punt de partida gens menyspreable; si més no, és el més nombrós dels últims anys. Com a escola rural ja té unes maneres de fer que històricament han sigut pròpies d'aquesta xarxa, com les ràtios baixes, el treball amb l'entorn més proper o la convivència de diferents edats a l'aula. "Ara li volem donar un punt més", diu Raquel Baró, directora del centre, "i aconseguir que si a una família li agrada la vida rural i l'escola rural, es decanti per Llardecans".

A més de l'obra artística a la façana, Baró explica que de cara a l'estiu que ve es vol transformar el pati per tal que, en lloc de jocs competitius i separació per inèrcia d'espais entre nens i nenes, els elements del pati "afavoreixin l'equitat, la coeducació, el joc simbòlic, l'experimentació i la socialització". De portes endins, la directora recorda que en l'àmbit pedagògic la ZER és una de les 200 escoles que estan dins d'un dels Laboratoris de Transformació Educativa del departament i que, fruit d'això, es rep assessorament "per poder fer l'escola que volem". Baró destaca, també, l'aposta per la tecnologia, i és que el centre ara disposa de 10 tablets (9 de donades per l'Ajuntament) i 6 bee-bots (robots educatius programables), la mateixa quantitat que altres escoles que tenen el doble d'alumnes, de manera que quan es treballa amb el grup classe hi ha un aparell per a cada infant. 

"Quan vaig arribar, volia tres coses", diu Baró: "canvis en la tecnologia, canvis al pati i canvis al servei de menjador. Dues estan o estaran resoltes aviat, i la tercera encara no ha pogut ser, tot i que l'Ajuntament ho intenta", diu. Del menjador, el que no convenç a la directora -arbequina d'origen, que viu a Llardecans i porta els fills a l'escola- és el sistema de càtering, però és conscient que, tot i ser 20 dels 30 alumnes apuntats al servei, és improbable tindre cuina pròpia.

L'escola, doncs, està cridada a ser la protagonista del repoblament de Llardecans, un propòsit municipal que va acompanyat d'altres accions paral·leles en terrenys com la cultura, l'urbanisme i, sobretot, l'habitatge. "Hi ha joves que es plantegen viure al poble i no poden, ja sigui perquè no es ven ni es lloga, o es fa a preus desorbitats", explica l'alcaldessa. "Ho hem de posar més fàcil", admet. Això, però, ja seria objecte d'un altre reportatge. D'aquí uns quants anys serà el moment de fer balanç.