Les retallades anunciades pel ministeri de Foment arran de la crisi econòmica afecten la comarca de les Garrigues en tant que, de bon principi, es va dir que repercutirien sobre l’A-27, l’autovia Valls-Montblanc, que és el conducte que hauria de tenir després continuïtat fins a Lleida, connectant així les comarques de Ponent amb el port de Tarragona i, en general, amb el litoral tarragoní. És evident que un endarreriment en aquesta via implica un retard en la fase posterior d’aquesta autovia, alguns traçats de la qual ja travessen, naturalment, els mateixos municipis per on ara passa la carretera N-240, que passaria a ser suplantada amb una major capacitat de trànsit, òbviament. Tanmateix, cal tenir en compte dos factors: a) les vaques grasses en infraestructures s’han acabat per molts anys, i b) la concessió de l’autopista Barcelona-Madrid en els trams compresos entre l’enllaç amb l’AP-7, a la Bisbal del Penedès, i Lleida s’acaba l’any 2021. Es troba a faltar alguna veu que proposi el rescat de l’autopista a compte de la milionària inversió –i uns quants anys d’obres– que sens dubte requeriria una autovia moderna en el tram Montblanc-les Borges (essent les Borges-Lleida tal vegada més econòmic). No endebades, amb els terminis d’execució amb què treballa l’administració espanyola, hom ja firmaria ara mateix si l’A-27 estigués finalitzada per aquelles mateixes dates, és a dir, en 10 anys. Al capdavall, l’autopista AP-2 és una infraestructura d’alta cabuda, actualment utilitzada força per sota de la seva capacitat i, segons els experts, la freqüència de trànsit no s’incrementarà en els propers anys, ans al contrari, podria disminuir, ja que el transport de mercaderies es derivarà per la via ferroviària, més barata, i per la qual estan apostant moltes polítiques governamentals. Fer servir un recurs ja existent de ben segur que seria, a part de més econòmic, menys traumàtic pel territori, i molt més ben entès per la ciutadania.