Molt sovint sento que la gent que m’envolta –més concretament pares i professors– em demanen més sacrifici pels estudis i no gastar tantes hores que haurien de ser de repàs estant en associacions, en grups escoltes, grups de música... Jo estic d’acord amb el fet que la gent s’ha d’esforçar a treure bones notes i acabar els estudis sense problemes, però discrepo amb el fet que s’hagin de deixar les altres activitats.

Penso que els estudis acadèmics et formen com a ésser cultural, és a dir, et donen un nivell de saber i cultura suficient amb el que pots viure perfectament; el que no t’ensenyen tan bé és el fet de viure en societat. Qui ho ensenya això? Doncs el fet de tenir una vida social, com ara en associacions, que fan que t’hagis d’entendre amb els altres i a organitzar activitats que atractives per a tothom... També en grups escoltes, on a part de tenir una bona relació amb els companys has d’educar els nens i nenes per fer una transformació social que diu la llei escolta.

Per tant, per ser una persona amb un cert nivell cultural i per estar preparat per viure en societat no s’han de sacrificar ni els estudis ni el lleure.