Ara que han passat un parell de mesos, podem dir que la Fira de l’Oli de les Garrigues que es fa a les Borges té dues obvietats: és la més important i exitosa del sector i fracassa estrepitosament en la seva part lúdica. La qualitat del producte i dels tallers i activitats programades és excel·lent, però arriben el vespre i la nit i el poble és el mateix desert que és habitualment. No hi ha concert, no hi ha sopar popular, no hi ha correbars. Recordo un intent de fa uns anys, organitzat per una tal Borges Acció Musical –que no sé si va ser una entitat efímera o un nom pantalla de l’ajuntament–, en què es van programar concerts de la talla d’Amparanoia i Maceo Parker. De fet, ara no sabria dir si eren amb motiu de la mateixa fira o es tractava d’experiments aïllats. En tot cas, van morir i ja fa un temps que l’oferta ludicocultural de la fira es limita a l’afortunada coincidència d’algun dels concerts de l’Slàvia.

Tot això m’ha vingut al cap arran d’altres fires de l’oli que se celebren al nostre país. Aquelles també tenen dues obvietats: no arriben a la sola de la sabata de la nostra i la gent, també –i sobretot– la jove, xala que dóna gust. A Espolla (Alt Empordà) escalfen motors la setmana anterior amb una trobada de cant improvisat, on s’hi fa un concurs de nyacres, garrotins, gloses i corrandes que ja fa uns anys que rebenta l’aforament del casino amb gent de tot el país. A Jesús (Baix Ebre), terra de jotes, també han afegit això del cant improvisat i una trobada nacional de grallers, i la festa agafa volada.

Si ens hi fixem, dos casos d’èxit lúdic que es fonamenten en activitats de fort contingut popular i nacional, no en cap putrum-putrum sense substància i comercial de qualsevol cap de setmana de qualsevol lloc. Segurament no és cosa de l’organització ni del consistori, sinó de les entitats i la gent, però si agafem l’obvietat positiva de la nostra fira i hi afegim l’obvietat positiva de les altres fires, això podria sortir molt bé, oi?