La consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, ha presidit aquest matí al Soleràs l’acte d’entrega de les restes de dos soldats republicans a les respectives famílies. Es tracta de Salvador Moreno Costa, de 29 anys, i Francisco Salvador Garcia, de 33, que van morir el novembre del 1938 a l’hospital de guerra que hi va haver al municipi. Les seves restes ja van ser identificades aquest setembre i avui s’han tornat a les famílies.

En el cas de Salvador Moreno, el seu nom figurava en una documentació personal del capità metge que dirigia el XII Cos d'Exèrcit republicà, el doctor Antoni Porta Escayola, on feia constar que el soldat, nascut a Alacant el 1909, havia mort a l'equip quirúrgic el 19 de novembre de 1938, a l'edat de 29 anys. Gràcies a aquesta documentació, la Direcció General de Memòria Democràtica va poder localitzar els familiars i obtenir una mostra genètica del seu fill, que es va creuar amb les dels ossos exhumats i va permetre la identificació. En aquest cas, la família ha decidit que les restes de Salvafdor Moreno quedin al Soleràs i s’enterrin al cementiri nou.

Pel que fa a Francisco Salvador Gracia, va néixer el 1904 a Nonasp (Matarranya) i va lluitar al front d'Aragó. El novembre de 1938 va patir una ferida de metralla a la zona hepàtica i va ser evacuat a l’hospital del Soleràs, on va morir poc després. Tenia 33 anys. La família coneixia el lloc i les circumstàncies de la mort per una notificació que els va fer arribar l'exèrcit republicà el gener de 1939. La seva dona, Joaquima, rebia periòdicament les seves cartes des del front i quan va deixar de rebre-les va alertar l'exèrcit republicà, qui poc després li va fer arribar el certificat de defunció. El nét de Francisco Salvador, Emilio, va trobar aquell paper l'any 1988 i va començar una investigació que acaba finalment avui. L'any 2017, i després de conèixer pels mitjans de comunicació l'existència del Programa d'identificació genètica de la Generalitat de Catalunya, la família va iniciar els tràmits per trobar-lo i el va inscriure al Cens de persones desaparegudes. Una mostra genètica del seu fill Ramon Salvador va permetre identificar-lo entre les restes extretes de la fossa. El cos de Francisco Salvador serà enterrat ara al cementiri de Nonasp, on va néixer.

(foto: ACN/Salvador Miret)

Onze identificats
Amb les dues d’avui ja són onze les persones enterrades a la fossa del Soleràs a qui s’ha pogut posar nom i cognoms. Entre el juliol i el novembre del 1938, el municipi va acollir un hospital de guerra i la majoria dels ferits que hi van morir van ser enterrats en unes rases al cementiri vell, així com alguns civils del poble. L’octubre del 2017, un equip d'arqueòlegs i antropòlegs va començar a excavar la fossa, una intervenció impulsada pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat, d'acord amb l'Ajuntament del municipi, i emmarcada dins el Pla de Fosses. Els treballs van durar fins el maig del 2018 i van permetre recuperar 146 cossos. D’aquests, se n’ha identificat onze, que s’han pogut retornar a les respectives famílies.

Conveni a les Borges
Després del Soleràs, la consellera i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, s’han traslladat a les Borges Blanques, on ha visitat l’Ajuntament, l’Espai Macià i l’espai de cal Gineret, que havia fet de refugi durant la Guerra. Ciuró i l’alcaldessa, Núria Palau, han firmat un conveni segons el qual el consistori s’adhereix a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Aquest conveni, que ja havia exisitit temps enrere, feia anys que estava caducat i no s’havia renovat. La Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges, formada per ciutadans sensibilitzats amb la memòria històrica, havia reclamat al consistori la renovació del conveni i incorporar-hi espais que fins ara no hi eren, com el mateix cal Gineret i la fossa comuna del cementiri, on es calcula que hi ha més de 70 persones enterrades.