MEMÒRIA HISTÒRICA
- Redacció / Arbeca , La Granadella , La Pobla de Cérvoles

'Stolpersteine' per als deportats d'Arbeca, la Granadella i la Pobla

El Memorial Democràtic i el Centre d’Estudis de les Garrigues, en col·laboració amb els respectius ajuntaments, preveuen col·locar enguany sis llambordes més de record a les víctimes dels camps nazis.

Algunes de les llambordes que s'han col·locat a Catalunya els darrers anys. (foto: Govern)

Després que l’octubre passat es col·loquessin cinc stolpersteine a Juneda, en un acte que va comptar amb la participació del president de la Generalitat, el Memorial Democràtic i el Centre d’Estudis de les Garrigues treballen per continuar posant aquestes llambordes de record a les víctimes dels camps nazis a la resta de poblacions, una quinzena, d’on eren originàries. Així, per aquest 2022 es preveu que arribin onze peces més, que es col·locarien a Arbeca (6), a la Granadella (3) i a la Pobla de Cérvoles (2).

Concretament, les persones a qui faran referència són els germans Alexandre i Ramon Esqué Motlló, Pau Montero Canet, Estanislau Perera Bellmunt, Josep Sans Sumalla i Antoni Folch Pons pel que fa a Arbeca. A la Granadella són Marcel·lí Cervelló Torruella, Miquel Mascarilla Gibert i Fidel Olivé Aran, i a la Pobla de Cérvoles són Josep Reig Fortit i Teodor Valls Guasch. Se sumaran, així, a les que a la tardor es van posar a Juneda en homenatge als germans Antoni i Jaume Reig Barrufet, Francesc Arqués Argilés, Antoni Barrufet Barrufet i Antoni Ferrer Juanós. Són 16 dels més de 40 garriguencs que, en el marc de la Segona Guerra Mundial, van ser deportats als camps de concentració i extermini del règim nazi. 

Les stolpersteine són unes petites llambordes, de 10cm x 10cm, amb una placa de llautó on consta el nom de la persona i la data de la deportació, i se solen col·locar davant de l’última casa on va viure. És un projecte iniciat el 1993 per l'artista Gunter Demnig a nivell mundial, que a Catalunya es va començar el 2015, al municipi de Navàs (Bages). A les Garrigues, el Centre d'Estudis hi va començar a treballar el 2018. Inicialment es confiava poder tenir les stolpersteine durant el 2019, però l’alta demanda d’altres parts del país ho va anar endarrerint, fins que l’octubre del 2021 es van posar les primers a la comarca.

Abans, tres garriguencs ja en tenien una de dedicada a Sabadell, ciutat on havien emigrat abans de l’exili i la deportació. Es tracta de Josep Domènech Cortada, de Cervià, Alexandre Tamarit Guiu, del Soleràs, i Pelegrí Pelegrí Porqueras, de Torrebesses, que van ser homenatjats a la cocapital vallesana el 2018 i el 2020.