La recent inscripció dels coneixements i la tècnica constructiva de la pedra seca al llistat del patrimoni immaterial de la humanitat, malgrat ésser quelcom assenyalat al calendari, va agafar per sorpresa més d'un. D'altres ho esperaven amb candeletes, comptant els dies. Gairebé tothom es va afegir a la festa, com és habitual. Per tot plegat, en algun moment la recepció de la notícia va semblar una borratxera col·lectiva, amb totes les fases habituals de l'ebrietat etílica. No faltaven els escèptics que s'ho miraven des de lluny, evidenciant el perill que acabi esdevenint un brindis al sol. Convé actuar, però sobretot reflexionar!
Ens podem servir de Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, que va partir de la comarca precisament la vigília de la declaració que ens ocupa. El catàleg d'aquesta exposició de referència, obra dels comissaris Ferran Estada i Fabien Van Geert, constitueix un document molt recomanable que hom pot trobar fàcilment a la xarxa. Les Garrigues hi apareixen esmentades fins a set vegades, sempre lligades a l'ús de la pedra seca i com a territori representatiu de les terres de secà. Rastrejant la comarca al llarg de les més de 170 pàgines d'aquest valuós document, com no podia ésser d'altra manera, topem amb la presència de destacats membres del Centre d'Estudis de les Garrigues. Primerament, il·lustrant el text a la pàgina 52, trobem una fotografia d'una cadolla a la Granadella, realitzada per Mateu Esquerda, que l'any 2007 va publicar Testimonis d'arquitectura rural al terme de la Granadella (Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 31). A la pàgina 58, la fotografia és d'una sínia a Torrebesses, aquest cop realitzada per Josep Preixens. Més endavant, a l'extensa bibliografia de més de cinc pàgines, seguim descobrint la presència d'obres com Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues (Pagès Editors, 1991), de Fèlix Martín i Ramón Serra, o la més recent Les construccions de pedra seca (Pagès Editors, 2005), de Josep Preixens i Fèlix Martín. També cal destacar l'aparició de Fites en el temps, el recull de publicacions de la VI Trobada d'estudiosos de les Garrigues (Fonoll, 2007), a través del treball La memòria de la tapia. Estudi i conservació arquitectònica de les cabanes de terra al terme de Juneda, obra de Joan Cornudella i Miquel Torrent.
En plena celebració, alguns es lamentaven que no s'assegurava la protecció física dels elements patrimonials, en tractar-se d'una candidatura intangible. Però aquesta és precisament la tendència evolutiva de la mateixa concepció del patrimoni. Cada vegada més, es persegueix la salvaguarda de l'anomenada cultura viva, expressada precisament en coneixements com els que ostenten estudiosos locals com els que acabem d'anomenar, encarregats de transmetre'ls a la següent generació.
