Sens dubte, Martinell fou una de les figures més representatives del noucentisme català: la seva obra arquitectònica i la seva producció com a publicista són testimonis del seu arrelament a la cultura noucentista. Martinell obté el títol d'arquitecte el 1916, quan el modernisme ha entrat en crisi, i s'obre pas a nivell d'avantguarda catalana, un nou moviment cultural, el principal iniciador i definidor del qual va ser Eugeni d'Ors, i que va trobar suport polític en les actituds i institucions que simbolitzen i encarnen Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat.
Josep M. Buqueras i Bach. L'arquitecte Cèsar Martinell i les cooperatives agrícoles de l'Alt Camp (1990)

El prestigiós arquitecte Josep M. Buqueras fou guardonat amb el Premi Rodon-Giró d'investigació històrica, concedit per la Fundació Ciutat de Valls, per aquesta aproximació a la figura de Cèsar Martinell i la seva activitat professional a la comarca de l'Alt Camp. Als primers compassos del treball -i aquest és un dels seus mèrits-, l'autor no defuig abordar en profunditat l'assumpte de la classificació. Buqueras, com és lògic, es val dels grans noms que han tractat abastament aquesta qüestió:

En primer lloc recorre a les paraules del prestigiós crític i historiador de l'art Francesc Miralles i Bofarull, el qual plantejà la pregunta de forma explícita: "¿Com hem de classificar les cooperatives agrícoles que va construir Martinell en el Camp de Tarragona, les quals ofereixen uns arcs de maons concebuts segons l'equilibri gaudinià alhora que uns elements decoratius dins la més pura ortodòxia noucentista?" (Història de l'art Català. Volum VIII. L'època de les avantguardes 1917-1970. (1983).

En segon lloc cedeix la paraula al també arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola, qui fou el primer a parlar de "pervivència" o "supervivència modernista" en l'obra agrícola de Martinell. Per l'altra banda, el mateix Bohigas explica -segons converses mantingudes amb el mateix Martinell-, que l'arquitecte mai volgué realitzar "modernisme", sinó racionalisme constructiu. El cas és que, tal com ens diu Buqueras, Martinell "s'ofenia quan algú el titllava de modernista" i "realment no va ser-ho, malgrat el llenguatge arquitectònic de la primera part de la seva producció constructiva".

Finalment, com no podia ésser d'altra manera, l'autor fa al·lusió a les paraules del també arquitecte Ignasi de Solà-Morales i Rubió, que destacà com a historiador, teòric i tractadista d'arquitectura. Buqueras ens explica que de Solà-Morales "posa Josep Maria Jujol en el període de transició del modernisme al noucentisme i Cèsar Martinell en el noucentisme dins de l'apartat gaudinisme". Així doncs, l'obra de Martinell pertany plenament al noucentisme, "en la qual s'entrecreuen la persistència d'una tradició gaudiniana i modernista amb uns pressupostos culturals, ideològics i formals, que són els que convenim en anomenar noucentistes". (Cèsar Martinell Brunet. Construcciones agrarias en Cataluña. (1975).