Quan vaig assabentar-me de l'operació Judes vaig pensar que el nom escollit era molt adequat, malgrat crec que l'estat no farà la mateixa autocrítica que va fer el personatge bíblic (tant de bo!). Aquell dia van aflorar sentiments de ràbia, impotència i perplexitat en veure com detenien persones acusades de terrorisme que segurament el pitjor que havien fet era tirar foc amb els diables.

El dia de la sentència, però, encara vaig trobar més inversemblant el cinisme de la justícia espanyola. Els sentiments descrits abans es van multiplicar i no tinc paraules per descriure la indignació sentida (almenys paraules adequades, amb paraules gruixudes potser em quedaria més satisfet). Com pot ser que imposin fins a 13 de presó per un delicte, el de sedició, que fins i tot catedràtics en dret constitucional asseguren que no hauria ni tan sols d'aparèixer al codi penal? Potser perquè l'estat espanyol tem la democràcia. Un espot publicitari vanagloriant-se de "que democràtics que som" per part del govern central és un símptoma clar que van curts d'això.

"La injustícia és gran, que la resposta ho sigui més". Estic orgullós de com la nostra gent ha sortit a manifestar-se pacíficament contra la sentència, espero que la lluita no violenta continuï perquè és la nostra única arma. "No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu".