El sistema educatiu està dissenyat per assolir certes competències en diverses etapes de la vida. A primer de primària s'ha de sumar i restar, a primer d'ESO s'han de memoritzar els irregular verbs, a primer de batxillerat s'ha de saber resoldre una derivada, etc.

Està molt bé homogeneïtzar els coneixements apresos en un determinat col·lectiu, a fi de garantir un mínim de cultura general, però la necessitat d'assolir certs conceptes sovint comporta fer-ho precipitadament i, per tant, malament. A segon d'ESO, a tall d'exemple, s'han de saber fer sistemes d'equacions; si t'agrada i se't dona bé, perfecte, però si no te'n surts, hauràs de dedicar fins i tot les hores del pati a practicar fins aprendre-ho. Això, però, pren temps a desenvolupar altres competències que interessin realment l'alumnat, ja que és vital no deixar morir les passions d'infants i joves.

Reconèixer i assolir els conceptes predeterminats és necessari, amb treball i constància tot és possible, però penso que la majoria de coses que fem al llarg de la vida estudiantil es queden a l'examen on ens ho van preguntar, no perdura com a coneixements apresos.

Amb tot, crec que la manera d'aprendre de veritat és vetllant perquè a les escoles s'hi potenciï allò que agrada, no només allò que marca una llei. D'aquesta manera, tothom aniria motivat a aprendre i la societat seria molt més culta perquè en sabria molt de poques coses, en lloc de poc de moltes coses.