Un segon, dos segons, tres segons... i així fins a tres milions de segons a la presó. Cada segon d'aquest darrer any segur que ha estat molt diferent pels Jordis. Els segons que es van desitjar un bon Nadal amb la família, els de Cap d'Any, els de bufar les espelmes dels seus aniversaris i tants d'altres que han viscut entre reixes.

Molts catalans i catalanes sentim una impotència brutal cada vegada que pensem que el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez han passat tot aquest temps a la presó. El darrer any ha estat dur per tothom, després de les pallisses de l'1-O, el discurs del Felip, els empresonaments, la declaració fallida d'independència, el 155, l'exili, les eleccions forçades, les desavinences en el full de ruta, etc. Per tot això hem sortit al carrer a cridar, mentre que els Jordis i tots els altres empresonats i empresonades no ho han pogut fer des de les cel·les. Malgrat això, no defalleixen i envien constantment missatges de força i esperança des de les presons.

Tot i que ens trobem davant d'un cas injust, de la venjança d'un estat podrit que condemna bones persones amb delictes inventats, els presos polítics han perdut la por. Espero que els polítics que estan en llibertat també la perdin, la por, i que, finalment, la democràcia s'imposi.

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.

Llibertat per als presos polítics.