Ja ha plogut molt des de l'incendi a la Catedral de Notre-Dame, però jo continuo amb l'estómac una mica remogut.

Per una banda, em va impactar molt la notícia ja que trobo que és un monument espectacular, amb molta història i d'un valor incalculable. Des que, de petit, vaig veure El geperut de Notre-Dame, la basílica em sembla imponent, i quan la vaig veure amb els meus propis ulls al viatge de 4t d'ESO dels Frares (llavors era l'excursió típica del col·legi), encara em va impressionar més.

Per altra banda, tot i ser una catàstrofe, encara em va semblar més impactant la notícia que va sortir alguns dies més tard; uns 300 milions d'euros recaptats per reconstruir la catedral, donats per famílies milionàries. Com és possible que, en qüestió de dies, es recapti una xifra tan exagerada de diners per reconstruir una basílica? I això que la majoria d'aquests diners venia d'un nombre petit de persones i empreses interessades en el monument francès!

Què passaria si totes les famílies i empreses milionàries del món destinessin els diners que els "sobren" a crear llocs de treball, a allotjaments per a persones refugiades, a iniciatives en països en vies de desenvolupament, a subministrar menjar per a les persones que cada dia moren de fam arreu del món, a equips d'investigació per trobar la cura contra el càncer, a empreses que treballen pel desenvolupament sostenible de la societat, a plantar arbres, a lluitar contra el canvi climàtic...?

Jo crec que amb la quantitat inimaginable de diners que tenen aquests personatges es podrien solucionar la majoria de problemes del planeta i la societat.